(València, 3 setembre 1597 – 23 març 1667)
Teòleg i predicador. Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València. El 1615 passà al convent de Peníscola per a viure-hi amb total austeritat la regla primitiva.
La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època.
És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons.
(Alcàsser, Horta, 1621 – València, 1687)
Astrònom. Ingressà el 1636 a l’orde dels predicadors.
És autor, entre altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco.
(Piera, Anoia, 1576 – Barcelona, 1622)
Religiós jesuïta. Fou bon predicador i autor d’obretes piadoses en castellà i llatí.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou teòleg i predicador.
Publicà una Història de la vida i mort de l’Angèlic doctor sant Tomàs, i el Psalteri o Rosari de la Mare de Déu.
(Girona, segle XVII – Valladolid, Castella, segle XVII)
Framenor. Excel·lí com a predicador. Li foren publicats alguns sermons. Deixà inèdits d’altres escrits.
Fou dues vegades provincial de Catalunya i també qualificador del Sant Ofici.
Antoni Costa (Catalunya, segle XVII) Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita.
Guillem Costa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare dominicà. Fou prior del convent de Barcelona. El 1328 fou ambaixador d’Alfons III el Benigne a Sicília, tractant de deturar l’acostament d’aquest reialme a Esteve de Baviera, el qual obtingué, tanmateix, la mà d’Isabel, filla del rei Frederic III de Sicília.
Marià Costa (Catalunya, segle XIX – 1857) Teòleg. Ensenyà al seminari de Barcelona. Publicà diverses obres de caràcter religiós i filosòfic.
Ramon Costa (Barcelona, 1640 – 1703) Teòleg i predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina, també a la capital, i finalment provincial de l’orde. És autor de diversos escrits i excel·lí com a orador sagrat.
(Barcelona, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Eclesiàstic de la primera meitat del segle. Guanyà una gran fama com a predicador.
Publicà un Ordinari de la Setmana Santa, editat en 1841.
(Perpinyà, segle XVII – Barcelona, 1715)
Eclesiàstic. Predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona. Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic.
Propagà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i altres indrets, i promogué a Barcelona l’oratori de Sant Felip Neri.
Publicà algunes oracions fúnebres (1696-1708).
(Barcelona, 1766 – 1821)
Escriptor i predicador dominicà. Rector del Col·legi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior (1818) del convent de Girona.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1797), on pronuncià diverses comunicacions històriques.
Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding i és autor dels llibres El holocausto del patriotismo (1809), Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona (1810).
Dades dels Països Catalans 