(Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637)
Religiós agustí. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics. Excel·lí com a predicador.
És autor de diverses obres de caràcter religiós.
Cantó, Jeroni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: predicadors
Calpena i Àvila, Lluís
(Biar, Alt Vinalopó, 25 juliol 1860 – Madrid, 6 gener 1921)
Eclesiàstic i predicador. Ensenyà ciències naturals al seminari d’Oriola i, posteriorment, fundà un centre d’ensenyament a Novelda.
El 1894 es traslladà a Madrid, on fou canonge de San Francisco el Grande. El 1896 la regent Maria Cristina el nomenà capellà de la Reial Capella, i el 1899, magistral.
Bleda, Jaume
(Algemesí, Ribera Alta, 1550 – 3 desembre 1622)
Escriptor i dominicà. Predicador general de València, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí.
Fou des del 1591 un decidit partidari de l’expulsió dels moriscs (1609), prop del rei, dels seus ministres i dels papes, i amb aquest fi va escriure Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae (València 1610), juntament amb un Tractatus de iusta marischorum ob Hispania expulsione (1610) i una Breve relación de la expulsión de los moriscos del reyno de Valencia.
És, a més, autor, entre altres obres, d’una Coronica de los moros de España (1618).
Bernat Deliciós
(Montpeller, França, vers 1260 – Avinyó, França, 1320)
Predicador franciscà. L’any 1304 dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca. L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França.
Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat.
Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb Ramon Llull.
Bernat de Puigcercós
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Teòleg i predicador dominicà. Ensenyà teologia a València i a Girona.
En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova.
Berard, Francesc
(Palma de Mallorca, 1575 – 1624)
Frare dominicà. Fundà el convent d’Inca. Es distingí a diversos càrrecs de l’orde i també com a predicador i historiador.
És autor d’alguns escrits.
Bellvís de Montcada i Escrivà de Romaní, Jeroni
(Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – València, 1735)
Predicador. Germà de Francesc, primer marquès de Bèlgida. De l’orde de sant Jeroni (1685), fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalano-aragonesa.
Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II (1701) i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V de Borbó (1714).
Bellmont, Vicent
(València, segle XVII – 1721)
Predicador. Trinitari calçat (1666), exercí diversos càrrecs directius de l’orde.
Publicà bon nombre de sermons i oracions fúnebres i l’obra Palma o triunfo celebrado en Jerusalem, representada a València el 1695.
Arnau, Josep -predicador-
(Xàtiva, Costera, 1771 – País Valencià, segle XIX)
Predicador. Religiós franciscà descalç. Estudià literatura, filosofia i teologia.
El 1817 fou predicador del rei Ferran VII de Borbó. Va escriure algunes poesies dedicades a la llibertat del rei.
Armengual i Nicolau, Joan de la Creu
(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)
Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.
A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.
Dades dels Països Catalans 