Antic port, al delta de l’Ebre, al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de la Platjola.
Cegat ja vers la fi del segle XIV per la sorra i conegut més tard, fins al segle XVIII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius.
Al sud es formà el port nou dels Alfacs.
Petit port natural, format a la costa, entre les cales de Boncapó i de Santes Creus, a la desembocadura del barranc de l’Estany, que neix a la muntanya de Tivissa (on té el nom de barranc de Frides).
A la banda septentrional del port hi ha un petit far i el nucli de les Cases de l’Estany.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.518 m alt), situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l’est i els pics d’Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix.
Formà part de l’antic terme de Malpàs.
Vall del massís de la pica d’Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera.
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l’est del qual s’obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs.
Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig.
L’església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors.
Des del 1967 hom hi celebra anualment un festival de cant d’havaneres el primer dissabte de juliol.
Enllaç: Cantada d’Havaneres
(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).
El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.
Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.
A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana.
Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l’únic accés a la Vall d’Aran des de la resta de Catalunya.
Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l’hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l’hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya.
Davant els antics hostals de la Bonaigua, s’alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt).
Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu (o port de Boet).
De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre.
A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu.
Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
(o d’Isil, o de Gil) Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.
L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.
Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.
Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.
Dades dels Països Catalans 