Port del Pirineu central, al límit amb l’Alta Ribagorça, que enllaça la vall de Sant Nicolau amb la vall d’Espot, on s’inicien els massissos de Ratera (per la banda septentrional) i de Subenuix (per la meridional).
Circ lacustre de 48 estanys, el més extens de la comarca, que alimenta la riera d’Aiguamog.
És tancat per la carena que té per punt culminant el tuc o gran tuc de Colomers (2.930 m) i comunica amb la vall de Boí, pel port de Colomers, i amb al vall de Sant Nicolau, pel portell de Colomers.
Conca d’alimentació del riu de Romedo, capçalera del riu de Lladorre, a la vall de Cardós.
És dominat pel pic de Colatx (2.651 m alt), a l’est del port de Colatx (2.416 m), i hi recolza l’estany de Colatx, que desguassa, per l’estany Senço, dins els estanys de Romedo de Dalt i de Baix, enllaçats pel riu de Colatx.
Depressió (2.328 m alt) de la serra que separa la coma de Setúria de la vall Ferrera.
Pla (1.880 m alt) de la capçalera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos.
Depressió (2.330 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós amb la regió occitana de Coserans (terme d’Aulus).
Depressió (2.260 m alt) de l’antic municipi de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l’occità de Seix.
Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans.
Cim (2.907 m alt) dels Pirineus axials, a llevant del port de Medacorba (2.745 m alt), que forma la divisòria d’aigües de la vall Ferrera i les conques de l’Arieja (País de Foix) i de la Valira, termenal entre els estats francès i espanyol i Andorra.
Estany (2.273 m alt) de capçalera de la vall de Tavascan, a la vall de Cardós.
Situat al vessant sud-est del pic de Mariola (2.663 m alt), a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola (obert entre els pics de Mariola i de Montarenyo).
Dades dels Països Catalans 