(Barcelona, 23 setembre 1956 – )
Poeta, periodista i editor. Ha publicat els llibres de poemes Amb un paper i un llapis (1979), Fulls i hores (1981), Quinze poemes d’abril (1982), Absència (1982) i L’eterna conversa (1983).
Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com a especialista en temes culturals.
Com a editor de l’Editorial Columna ha introduït en català autors forans contemporanis. Ha estat també director literari del Cercle de Lectors.
(Catalunya, 1780 – Marsella, França, 27 octubre 1838)
Dramaturg, poeta i periodista. D’expressió castellana, utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.
Milità a la política liberal. Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres (1822); fou també director al Teatre de la Santa Creu.
Escriví en el “Diario de Barcelona” i en el “Diario Constitucional”, on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular. També fou redactor i formà part del grup d’“El Propagador de la Libertad”.
El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament.
El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara (1827?), mostren encara el gust neoclàssic, però el tema de l’obra al·ludida deriva ja cap a un romanticisme al qual es lliurà plenament en drames com Los caballeros de la banda.
El criteri polític, i no únicament l’estètic, l’impulsà a traduir, entre d’altres, obres de Voltaire, George Sand, Dumas i Walter Scott.
(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – Barcelona, 1879)
Comediògraf i poeta. Germà d’Antoni. Formà part de la bohèmia romàntica barcelonina i no es preocupà de donar continuïtat a la seva obra literària.
Col·laborà esporàdicament a “Un tros de paper”, i Valentí Almirall li finança una revista que tingué curta vida: “El gandul”.
Com a comediògraf escriví dues peces de crítica de costums: Un mirall per les pubilles (1870) i Lo gandul (1872). En aquesta darrera plantejà un diluït enfrontament entre amo i obrer, i hom troba en el seu protagonista el reflex de l’autor.
Com a poeta i prosista satíric publicà el recull Llampecs entre tenebres (1872?).
(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 – 14 agost 1954)
Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona.
Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc.
Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de “Lectura Popular”.
(Vulpellac, Baix Empordà, 4 novembre 1863 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 13 gener 1939)
Poetessa. Nascuda en una família de la petita noblesa rural i de formació autodidàctica, conreà una poesia, tant en castellà com en català, de temes religiosos i patriòtics de gust renaixentista.
La seva obra ha estat recollida a Trinidad Aldrich. Su obra y su mundo (1969).
(Tortosa, Baix Ebre, 1537 – el Qsar el Kebîr, Marroc, 4 agost 1578)
Militar i poeta en castellà. Germà de Cosme.
Escriví, entre altres obres, els opuscles Del Santísimo Sacramento, De amor platónico i Epístolas de Ovidio, així com una sèrie de poemes que foren publicats en edició pòstuma, a Madrid, l’any 1593.
Per ordre del rei Felip II acompanyà el rei Sebastià de Portugal a la seva dissortada expedició a Àfrica. Morí a la desastrosa batalla del Qsar el Kebir.
(Lleida, 25 juliol 1888 – Madrid, 13 març 1981)
Poeta. Exercí la carrera de diplomàtic fins al 1936.
La seva lírica respon a un postsimbolisme refinat, que evoca experiències personals o recull el color del paisatge.
Entre altres obres, cal destacar Damassos al sol (1924), Hostal de núvols (1931), Rosada i celistia (1949), Pluges a l’erm (1953), Fonts de lluna (1960), Ocells al teulat (1970), Hort vell (1968) i la participació al llibre col·lectiu Lleida, vuit poetes (1969). Pòstumament s’ha publicat 100 poemes (1993).
(Tortosa, Baix Ebre, 1059 – 1130)
Historiador i poeta. Deixeble d’Ibn Hazm, escriví en àrab un tractat d’educació de prínceps titulat Sirag al-mulük (“Llanterna dels prínceps“).
Dades dels Països Catalans 