Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Bofill i Ferro, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1893 – 12 juliol 1968)

Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge per a la qual traduí poetes grecs, Rilke i Proust.

Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure.

Va exèrcir com a crític a “La Publicitat” i a la “Revista de Catalunya”, des d’on va defensar un nou concepte de la crítica entesa com a activitat artística.

Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns.

Blanc i Fontanilles, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, 1620 – 1672)

Poeta barroc. Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina i escriví un Archiepiscopologio de Tarragona, fins el 1654.

La seva poesia, aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana i potser en el titulat Pancàrpia poètica, adoptà les formes i els temes molt diversos de l’estètica culterana.

Els poemes jocosos i escatològics són probablement influïts per Francesc Vicent Garcia.

Bertran i Pijoan, Lluís

3 Respostes

(la Canonja, Tarragonès, 1892 – Barcelona, 1959)

Poeta i bibliògraf. Començà els estudis eclesiàstics a la Universitat Pontificia de Tarragona i els prosseguí a Roma.

Sense acabar-los, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona; fou redactor de “La Veu de Catalunya”, director d’“El Borinot” i secretari general de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Entre les seves obres: En el llindar de l’art (poesies), Franciscàlies (prosa) i l’assaig Premsa de Catalunya (1931).

Després de la guerra civil, col·laborà a “Solidaridad Nacional”.

Bertran i Oriola, Manuel

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, 1901 – Barcelona, 1976)

Poeta. Ha conreat la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Joan de la Creu i la patrística: Jesucrist amb mi (Viola dels Jocs Florals del 1934), Comunió (1945), Cantata de Nadal (1947), Quaresma (1949) i Ciutat de Déu (1957, premi Ciutat de Barcelona 1955).

Bertran i Duran, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 6 juny 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 24 setembre 1985)

Poeta en castellà i, esporàdicament, en català. Membre de la Companyia de Jesús, ensenyà literatura castellana a Gènova des del 1938 fins al 1940; tradui Paul Claudel, Leopardi i López-Picó, entre d’altres.

El 1946 publicà a València la seva primera obra, Arca de fe, a la que seguiren Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970) i Més enllà dels ulls (1984).

Bertran i Bros, Pau

2 Respostes

(Collbató, Baix Llobregat, 2 juliol 1853 – Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1891)

Folklorista i poeta. Dedicat a la poesia popular, compongué el recull de poesies De flor a flor (1877).

Els seus estudis folklòrics, en especial sobre les rondalles iniciat a “La Il·lustració Catalana”, no se cenyiren a l’àrea catalana, sinó també a d’altres països.

Són obres seves La filosofia de la filosa (1884), Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat (1885), La poesia popular búlgara (1887), Rondallística, estudi de literatura popular amb mostres catalanes inèdites (1888) i El Rondallari català (1903).

Bellviure, Pau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Poeta. Gaudí de bon prestigi, com ho demostren els esments elogiosos que en fan el marquès de Santillana i Ausiàs Marc. El darrer diu que Bellviure enfollí i morí d’amor.

Se’n conserva només una poesia amorosa sencera, que és un maldir inclós al Cançoner de París i al número 10 de la Biblioteca de Catalunya.

També n’ha restat una estrofa solta, pertanyent a una altra composició, reproduïda per Francesc Ferrer al seu Conhort.

Bassegoda i Musté, Pere-Jordi

4 Respostes

(Barcelona, 7 febrer 1892 – 20 setembre 1988)

Poeta i arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó, i germà de Bonaventura.

Gran part de la seva obra d’arquitecte ha estat feta al Masnou, on fou, d’ençà de la llicenciatura, arquitecte municipal.

Conreador de la poesia de caire modernista, fou premiat, entre altres certàmens, als Jocs Florals de l’any 1912. Va publicar Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).

Bassegoda i Amigó, Ramon Enric

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1856 – Barcelona, 22 abril 1921)

Poeta i periodista. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, i germà  de Bonaventura i de Joaquim.

Fundà el setmanari “La Llar” (1874); col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i “Revista de Gerona”.

Els seus versos foren publicats en els reculls Breviari d’amor (1883), Idil·li (1884), Quatre versos (1892), reeditats els anys 1903 i 1905, i Pedres augustes, que l’any 1917 va reunir en un volum sota el títol Poesies completes.

Bassa i Rocas, Maria Gràcia

Deixa un comentari

(Llofriu, Baix Empordà, 16 abril 1883 – Buenos Aires, Argentina, 17 desembre 1961)

Poetessa. Més coneguda pel pseudònim Gràcia B. De Llorens. Mestra rural.

Es traslladà a l’Argentina i col·laborà en diversos publicacions, sobretot a “Ressorgiment”, de Buenos Aires.

Publicà: Esplais de llunyania (1919) i Branca florida (1933), reculls de poesia patriòtica, religiosa i amorosa d’influència verdagueriana.