(Barcelona, 1584 – Novara, Itàlia, 1625)
Militar i poeta. Capità d’infanteria, residí molt de temps fora de Barcelona.
És autor d’una Sentencia poética, en castellà, d’un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona.
Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants.
(Valls, Alt Camp, 13 maig 1927 – Barcelona, 18 gener 1999)
Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i de Madrid.
Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita, tot i que és mestre en gai saber i ha guanyat premis com el Ribas i Carreras (La nit dels àngels, 1974) i el Carles Riba (D’un torsimany al bosc, potser, 1981).
Ha estat inclòs a Antologia de sacerdots poetes (1975).
(Barcelona, segle XVII – 1688)
Frare agustí. Era catedràtic de filosofia a la Universitat de Tarragona. Fou superior del convent barceloní.
És autor d’obres de caràcter religiós i moral, escrites en castellà. També conreà la poesia.
(Catalunya, segle XVI)
Conjunt de disset poesies anònimes, d’autor anònim.
Influït per la lírica pastoral castellana, les seves composicions tenen un aire falsament popularitzant, contrarestat per les citacions d’autors clàssics (Tit Livi, Sèneca, Ovidi, etc) que precedeixen algunes composicions.
(Barcelona, 1838 – 10 juliol 1903)
Poeta. Presidí la societat La Jove Catalunya (1871) i participà diverses vegades en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat el 1867.
Col·laborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a “La Renaixença” i a “Lo Gai Saber”, entre altres publicacions.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 27 maig 1983)
Escriptor. Poeta postsimbolista, ha publicat Primeres rimes (1934), Obra poètica (1967), amb pròleg de Joan Oliver, i La darrera nit (1982).
(Catalunya, segle XVII)
Poeta. Recopilà, segurament entre el 1623 i el 1640, una col·lecció de versos de Vicent Garcia i d’alguns altres poetes de la seva escola al Recreo i jardí del Parnàs i muses catalanes.
El manuscrit inclou també una dècima seva i un sonet i una dècima -signats amb pseudònim- adreçats a ell i que, posteriorment, foren atribuïts al Rector de Vallfogona.
(Barcelona, 25 maig 1944 – 29 gener 2015)
Hel·lenista, poeta i crític literari. Catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona.
Ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, Herodes, Xenofont d’Efes i d’altres. Ha publicat estudis sobre l’origen de la novel·la antiga i un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Atenas (1989), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), etc.
Com a poeta (premi Salvat-Papasseit 1967), la seva obra -apareguda en diverses antologies- revela la seva formació humanística i manifesta una constant preocupació per la seva terra. El 1998 publicà la seva primera obra narrativa, Escrit a la finestra.
Fundador i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, entitat de la qual fou secretari general (1998), també fou director de la revista “Ítaca”.
Eren fills de Josep Mirabent i Gatell:
Antoni Mirabent i Soler (Barcelona, 1873 – segle XX) Pintor. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.
Francesc de P. Mirabent i Soler (Barcelona, 1864 – 1942) Pintor i poeta. S’especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d’Or a l’Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).
Joaquim Mirabent i Soler (Arbúcies, Selva, 1865 – París, França, segle XX) Pintor. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l’Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l’Exposició d’Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s’establí.
(la Pobla de Claramunt, Anoia, 13 maig 1921 – Igualada, Anoia, 30 juny 2013)
Poeta. Estudià medicina.
Ha publicat poesia d’avantguarda: Infern quadrivèrtex (1950), Error nicti-lícit (1954) i Macla mínima (1961).
Dades dels Països Catalans 