(Catalunya, segle XV)
Poeta. Se’n conserven dues composicions, una A Déu primer que és causa causant, elogi exagerat d’Alfons IV el Magnànim, escrita després del 1442, i una altra de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós.
Arxiu d'etiquetes: poetes/ses
Mesullam ben Selomó de Piera
(Catalunya, segle XIII – vers 1265)
(dit En Vides de Girona) Dirigent jueu i poeta cabalista. Renovà el llenguatge poètic, el temari i les composicions.
Fou amic i admirador de Mosé ben Nahman i de Jonah ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps.
Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesia de polèmica contra els partidaris de Maimònides -bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari-, i, també, poesies d’amor, de la natura i intel·lectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus.
Mestre en Gai Saber
(Barcelona, 1859 – )
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili.
Menahem ben Ya’qob ibn Saruq
(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Còrdova, Andalusia, segle X)
Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu.
De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d’Ishaq ibn Saprut -al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort- i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari. Per això li és atribuïda la redacció de la carta d’aquest al rei dels Kuzarim.
Havent tornat d’un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu.
Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunas ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d’on escriví una carta, en vers, d’estil bíblic i rimat, que és la seva obra poètica fonamental.
Meix, Bernat *
Sobrenom del poeta i pintor català Josep Maria de Martín i Gassó (1920-2005).
Medina i Casanovas, Jaume
(Vic, Osona, 6 abril 1949 – Barcelona, 11 març 2023)
Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres.
També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia.
Per la traducció de l’obra cabdal d’Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983.
Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana.
Maurici i Soler, Jaume
(Figueres, Alt Empordà, 20 juny 1898 – 19 novembre 1981)
Poeta. Dirigí el setmanari “Alt Empordà” (1917-23).
Incorporat als corrents simbolistes del noucentisme, ha publicat Les cançons de l’instant (1921), Estrelles caigudes (1954), Poemes amb ocells (1965) i Un mateix fang (1972).
Matheu i Sadó, Roser
(Barcelona, 12 maig 1892 – 24 desembre 1985)
Escriptora. Filla de Francesc Matheu i Fornells i muller del compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962).
Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972).
Matamoros i Sancho, Josep
(Alcanar, Montsià, 18 maig 1866 – 10 juny 1937)
Canonge (1908), historiador i poeta.
Publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913), Historia de mi pueblo, Alcanar (1922) i la Monografía catedralicia (1928) de Tortosa.
Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años… Flores marchitas (1928).
Col·laborà a “El Estandarte Católico” i “Correo de Tortosa”, sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín.
Masdovelles, Joan Berenguer de
(l’Arboç ?, Baix Penedès, segle XV – Catalunya, després 1476)
Poeta i senyor de l’Arboç. El 1460, a causa de la rebel·lió dels habitants de l’Arboç, hagué de fugir i refugiar-se a Tarragona. Pel fet d’haver estat partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72), li fou restituït el municipi de l’Arboç.
La seva producció, escrita entre el 1440 i el 1475, comprèn, a més de poemes religiosos, morals i polítics, poesies líriques amoroses que conreà especialment. Utilitzà com a forma preferida la cançó, però els poemes religiosos i morals constitueixen la part més important de la seva obra.
En un to retòric i recargolat tractà sobre diversos temes, alguns dels quals eren convencionals, escrits en el llenguatge aprovençalat dels seus predecessors.
Excel·leix el Comiat, dedicat a Guerau Alemany de Cervelló, i la sèrie de maldits, escrits en to vigorós.
Era nebot de Guillem de Masdovelles, i se n’han conservat uns 180 poemes, que a poc a poc anaven alliberant-se dels occitanismes lingüístics.
El seu germà fou Pere Joan de Masdovelles (Catalunya, segle XV – abans 1460) Poeta. Sis de les seves poesies, totes elles de poc interès, figuren al cançoner del seu germà.
Dades dels Països Catalans 