Arxiu d'etiquetes: Poblet (morts a)

Eixamús, Arnau d’

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 1361)

XXXIV Abat perpetu de Poblet (1348-61). De família noble.

Ja en 1334, havent acompanyat l’abat Ponç de Copons a la coronació del papa Benet XII, es féu remarcar d’aquest pel seu talent. El pontífex el recomanà especialment a l’abat.

Fou elegit per a l’abadiat el 1348, després de la mort consecutiva, víctimes de la pesta, dels abats anteriors Copons i Bernat de Palau, el darrer dels quals només governà vuit dies. Hagué d’esmerçar-se inicialment a refer el monestir dels terribles efectes de l’epidèmia. Bastant més de mitja comunitat hi havia trobat la mort.

El 1350 assistí a les Corts de Perpinyà, on fou decidit el canvi de cronologia de l’Encarnació per la de la Nativitat de Jesús. Aleshores batejà l’infant Joan (el futur Joan I el Caçador), fill de Pere III el Cerimoniós.

Mostrà gran energia en qüestions de règim interior. Assolí un alt nivell en la disciplina dels seus subordinats.

Durant el seu temps, en estret contacte amb el rei Pere, s’ocupà de fer avançar les obres dels sepulcres reials. Foren construïdes les arcades del suport del conjunt.

Fou succeït per Guillem d’Agulló.

Dorda i Germí, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 19 març 1641 – Poblet, Conca de Barberà, 3 desembre 1716)

LXXV Abat (XXI dels quadriennals) de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).

Amic del rei-arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vice-tresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda. Proposat com a bisbe de Potenza (Itàlia) per Carles III (1707), no n’ocupà la seu.

El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V de Borbó. Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres.

Curtacans, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1214)

XIII abat perpetu de Poblet (1204-14). Succeí Berenguer de Concabella.

Durant el seu abadiat el rei Pere I el Catòlic concedí el títol de notari reial i escrivà públic els monjos arxivers de la comunitat. Al seu temps es produïren algunes divergències penoses dins el monestir.

Morí per causes que els cronistes han silenciat. Hom ha volgut veure en aquest fet motius de sospita al voltant de la seva mort.

Fou succeït per Arnau de Filella.

Copons, Ponç de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1348)

Abat de Benifassà (1311-16) i XXXII abat perpetu de Poblet (20 maig 1316-29 juliol 1348).

Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat: prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions (Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit). En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya.

Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrents de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels Feits de Jaume I, que es conservava al cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures.

Constança d’Aragó i de Navarra

8 Respostes

(Poblet, Conca de Barberà, 1340 – Catània, Itàlia, 18 juliol 1363)

Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume I d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan I el Caçador.

Promesa amb el rei Lluís I de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor Frederic II.

Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya.

Passà encara gran part de l’hivern a Càller, abans d’arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11 d’abril de 1361 a Catània.

El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l’única hereva de la corona siciliana.

Conill, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Poblet, Conca de Barberà, 3 octubre 1458)

XLI abat de Poblet (9 febrer 1437-1458) i metge.

Havia estat almoiner de Martí I el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat, continua atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet (li foren atribuïdes guaricions miraculoses). Féu edificar la capella de Sant Jordi (1443).

Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir.

Concabella, Berenguer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1204)

XII Abat perpetu de Poblet (1198-1204). Fou elegit, quan el seu predecessor Arnau d’Amalric passà a l’abadia de la Gran Selva (França).

El 1203, Ermengol VIII d’Urgell i la seva muller, Elvira de Lara, es feren càrrec de la capella del temple de Poblet coneguda des d’aleshores com dels comtes d’Urgell.

Fou succeït per Pere de Curtacans.

Cervera, Guillem (IV) de

7 Respostes

(Catalunya, 1156 – Poblet, Conca de Barberà, 1244)

Fill i hereu de Guillem (III) de Cervera. Senyor de Juneda i Castelldans, i conseller reial de Pere I el Catòlic i de Jaume I el Conqueridor. El 1202 fou croat, combaté a Las Navas de Tolosa el 1212 i fou ambaixador a Roma el 1215.

El 1212 es casà amb Elvira de Subirats, vídua des del 1209 d’Ermengol VIII d’Urgell, del qual havia estat marmessor.

Posteriorment féu la campanya albigesa amb el rei, i, en morir aquest, fou nomenat membre del consell de regència de Jaume I, càrrec en que mantingué una total fidelitat al rei, per damunt de les turbulències nobiliàries que coincidiren amb la regència.

Aquesta postura li valgué el suport del rei en les aspiracions de la seva fillastra Aurembiaix al comtat d’Urgell, del qual havia estat desposseïda pels Cabrera. Participà en la conquesta de Mallorca (1229) i de Borriana (1233).

El 1230 prengué l’hàbit del Císter a Poblet, sense abandonar, però, la seva vida política, ja que fou confessor i conseller de Jaume I i com a tal assistí a les Corts de Montsó i a la concòrdia de Tàrrega entre el rei i Ponç de Cabrera (1236).

Cererols, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1733 – Poblet, Conca de Barberà, 1797)

Abat de Poblet. Fou prior de Sant Vicent, a València, on tingué una actuació remarcable.

El 1700 cessà a Poblet el mandat ordinari de l’abat A. Vázquez de Varela, de Valladolid, que havia estat designat de reial ordre a causa del gran desacord electiu de la comunitat. El desacord persistí aleshores, a causa de la profunda divisió política que existia dins el monestir.

Davant d’aquesta situació es produí un nou nomenament de reial ordre, ara a favor de Pere Cererols. Era el XCV abat general de Poblet i el XLI dels quadriennals.

El 1796 sortiren del monestir, per fundar el convent de Casp, els frares de la trapa francesos que hi havien viscut refugiats des de l’expulsió de llur país.

El seu mandat durà excepcionalment fins al 1797. Fou succeït per Josep Sabater.

Castellots, Berenguer de

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1253)

XXIV Abat perpetu de Poblet (1246-53). En 1237 havia estat elegit abat del monestir de Pedra, a Aragó.

Es féu càrrec de l’abadiat de Poblet succeint-hi l’abat Domènec de Ximeno, i fou succeït per Arnau de Preixens.