(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1214)
XIII abat perpetu de Poblet (1204-14). Succeí Berenguer de Concabella.
Durant el seu abadiat el rei Pere I el Catòlic concedí el títol de notari reial i escrivà públic els monjos arxivers de la comunitat. Al seu temps es produïren algunes divergències penoses dins el monestir.
Morí per causes que els cronistes han silenciat. Hom ha volgut veure en aquest fet motius de sospita al voltant de la seva mort.
Fou succeït per Arnau de Filella.
(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1348)
Abat de Benifassà (1311-16) i XXXII abat perpetu de Poblet (20 maig 1316-29 juliol 1348).
Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat: prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions (Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit). En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya.
Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrents de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels Feits de Jaume I, que es conservava al cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures.
(Poblet, Conca de Barberà, 1340 – Catània, Itàlia, 18 juliol 1363)
Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume I d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan I el Caçador.
Promesa amb el rei Lluís I de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor Frederic II.
Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya.
Passà encara gran part de l’hivern a Càller, abans d’arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11 d’abril de 1361 a Catània.
El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l’única hereva de la corona siciliana.
(Catalunya, segle XV – Poblet, Conca de Barberà, 3 octubre 1458)
XLI abat de Poblet (9 febrer 1437-1458) i metge.
Havia estat almoiner de Martí I el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat, continua atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet (li foren atribuïdes guaricions miraculoses). Féu edificar la capella de Sant Jordi (1443).
Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1204)
XII Abat perpetu de Poblet (1198-1204). Fou elegit, quan el seu predecessor Arnau d’Amalric passà a l’abadia de la Gran Selva (França).
El 1203, Ermengol VIII d’Urgell i la seva muller, Elvira de Lara, es feren càrrec de la capella del temple de Poblet coneguda des d’aleshores com dels comtes d’Urgell.
Fou succeït per Pere de Curtacans.
(Catalunya, 1156 – Poblet, Conca de Barberà, 1244)
Fill i hereu de Guillem (III) de Cervera. Senyor de Juneda i Castelldans, i conseller reial de Pere I el Catòlic i de Jaume I el Conqueridor. El 1202 fou croat, combaté a Las Navas de Tolosa el 1212 i fou ambaixador a Roma el 1215.
El 1212 es casà amb Elvira de Subirats, vídua des del 1209 d’Ermengol VIII d’Urgell, del qual havia estat marmessor.
Posteriorment féu la campanya albigesa amb el rei, i, en morir aquest, fou nomenat membre del consell de regència de Jaume I, càrrec en que mantingué una total fidelitat al rei, per damunt de les turbulències nobiliàries que coincidiren amb la regència.
Aquesta postura li valgué el suport del rei en les aspiracions de la seva fillastra Aurembiaix al comtat d’Urgell, del qual havia estat desposseïda pels Cabrera. Participà en la conquesta de Mallorca (1229) i de Borriana (1233).
El 1230 prengué l’hàbit del Císter a Poblet, sense abandonar, però, la seva vida política, ja que fou confessor i conseller de Jaume I i com a tal assistí a les Corts de Montsó i a la concòrdia de Tàrrega entre el rei i Ponç de Cabrera (1236).
(Reus, Baix Camp, 1733 – Poblet, Conca de Barberà, 1797)
Abat de Poblet. Fou prior de Sant Vicent, a València, on tingué una actuació remarcable.
El 1700 cessà a Poblet el mandat ordinari de l’abat A. Vázquez de Varela, de Valladolid, que havia estat designat de reial ordre a causa del gran desacord electiu de la comunitat. El desacord persistí aleshores, a causa de la profunda divisió política que existia dins el monestir.
Davant d’aquesta situació es produí un nou nomenament de reial ordre, ara a favor de Pere Cererols. Era el XCV abat general de Poblet i el XLI dels quadriennals.
El 1796 sortiren del monestir, per fundar el convent de Casp, els frares de la trapa francesos que hi havien viscut refugiats des de l’expulsió de llur país.
El seu mandat durà excepcionalment fins al 1797. Fou succeït per Josep Sabater.
(Aragó ?, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1253)
XXIV Abat perpetu de Poblet (1246-53). En 1237 havia estat elegit abat del monestir de Pedra, a Aragó.
Es féu càrrec de l’abadiat de Poblet succeint-hi l’abat Domènec de Ximeno, i fou succeït per Arnau de Preixens.
(Catalunya, 1504 – Poblet, Conca de Barberà, 1564)
X Abat perpetu de Poblet (1546-64). En 1531, essent monjo, intervingué bastant a la famosa deposició de l’abat Queixal.
En unió del seu company Pere Rausich anà amb lletres prop de l’emperador Carles V per tal de justificar la insòlita actitud adoptada aleshores per la comunitat. Fou elegit abat a la mort del seu antecessor Gabriel Forés.
En 1558, Felip II li confià la inspecció de diversos monestirs on els costums s’havien relaxat. Per aquesta qüestió entrà en conflicte amb l’arquebisbe de Saragossa, per bé que finalment prevalgué el seu punt de vista i foren processats els religioses que ell havia acusat (1560).
En 1564 rebé al seu monestir la visita de l’esmentat rei Felip, el qual tingué per a ell mostres molt especials de respecte.
Morí el mateix any, quan en tenia seixanta i en duia quaranta-dos de vida religiosa. Fou enterrat a la sala capitular. El succeí a l’abadiat Joan de Guimerà.
(Catalunya, segle XV – Poblet ?, Conca de Barberà, 21 gener 1502)
XLV Abat de Poblet (2 maig 1499 – 21 gener 1502). Els seus tres predecessors foren castellans.
Vacant l’abadiat per la mort del darrer, l’abat Coello, el novembre de 1498, el monestir passà mig any regit pel prior, sense que la comunitat gosés elegir nou abat, tenint en compte que coaccions estranyes podien influir sobre la votació, com ja havia passat massa vegades.
Per conjurar aquest perill, fou decidit de fer els nomenaments amb caràcter triennal, almenys amb caràcter pràctic, exigint al nou abat el jurament de dimitir al tercer any mentre el papa no autoritzés aquell canvi de sistema.
En aquestes condicions fou elegit l’abat Boada. Prestà el jurament esmentat davant l’abat del monestir de Benifassà. Havent-se negat el papa Alexandre VI a revocar el caràcter perpetu de l’abadiat, fou sol·licitada de l’abat de Benifassà la dispensa del jurament, per tal que l’abat Boada restés essent perpetu com els seus antecessors. La dispensala fou atorgada pel febrer de 1501.
Pendent encara la butlla de confirmació pontifícia, morí Joan Boada, que en realitat no arribà a exercir l’abadiat amb plenes atribucions. En fou successor Domènec Porta.
Dades dels Països Catalans 