Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Martí Sescorts

5 Respostes

(Santa Maria de Corcó, Osona)

Poble, situat a la vall de la riera de Sant Martí (tributària de la de les Gorgues per la dreta), a la carretera de Manlleu a l’Esquirol.

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068. És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat; té només un portal nou (1561) i la sagristia i afegitons laterals (1771). Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic.

A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909.

Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès; tenia 9 masos el 1480. Aleshores i fins el 1878 tingué com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Augmentà ràpidament de cens, amb 28 masos el 1630, i 56 famílies i 383 h el 1782.

Entre aquests masos, tenen tradició plurisecular les Coromines, l’Esquenera, el Dot, Carerac, Joventeny, Sorribes, el Gosc, les Corts i l’antiga Vila-seca, avui Santa Margarida, on hi hagué un convent de monges augustinianes entre el 1277 i el 1306.

Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

29 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 35,27 km2, 291 m alt, 3.197 hab (2017)

0alt_penedes(o Sant Martí de Foix)  Situat a la vall del riu de Foix, a l’oest de la comarca, al límit amb el Baix Penedès.

Predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més extensos són els de vinya, olivera, cereals, llegums, farratge, patates i fruiters. De regadiu s’hi conreen hortalisses i farratge. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Aviram. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és centrat per l’antic castell de Sant Martí i per l’església parroquial de Santa Maria, bastida el segle XII i modificada el segle XIII; hi excel·leixen les set arcades dobles de l’absis i el retaule gòtic dels Goigs de la Verge i a la Passió (segle XV), obra de Jaume Cabrera.

El municipi comprèn també el raval de les Casesnoves de Sant Martí Sarroca, els veïnats i caseries de la Rovira Roja, Romaní, els Hostalets, la Torre de Vernet, Rovellats, les Cantarelles, el Pla de la Bleda, Brugueres, Can Crusat de la Carrera i, entre altres, la gran masia de Samuntà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume Balmes

Sant Martí d’Empúries

8 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà)

Poble, situat a la costa, en un petit promontori (antiga illa de Sant Martí d’Empúries, unida després a la costa), que correspon al primer establiment grec de la ciutat d’Empúries o Paleàpolis.

La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí (l’església és esmentada ja el 842).

Esdevingué la primitiva capital del comtat d’Empúries fins a les invasions normandes del segle IX; el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927. Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII. També en aquesta època fou edificada una nova església, substituïda al començament del segle XVI (1507) per l’actual, gòtica i fortificada.

El castell fou incendiat el 1285 per les forces franceses de l’almirall Guillem de Lodeva. Durant la guerra contra Joan II fou pres per les forces de la reina i l’infant Ferran el 1467 i confiat a Pere de Torroella, l’escriptor i militar, que l’abril de 1468 s’hagué de rendir al duc de Lorena després d’uns quants mesos de setge.

Acabada la guerra, Pere de Torroella tingué drets sobre la població i reféu les muralles. Sofrí també atacs dels pirates. El 1675 fou saquejada per les tropes del mariscal Schömberg.

A partir del segle XV es formà el nucli de l’Escala, i les seves condicions més favorables com a port feren que al segle XVIII suplantés Sant Martí com a cap del municipi.

La població anà minvant i moltes cases s’enderrocaren, fins que, modernament, a partir sobretot dels anys 1950 i en part gràcies al boom turístic, el vell nucli ha estat refet, moltes cases han estat restaurades i habilitades com a llocs de segona residència i s’ha creat també una urbanització de torres i xalets extramurs.

Sant Martí de Tous (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 39,21 km2, 465 m alt, 1.196 hab (2017)

0anoia(o Tous)  Situat al sud-oest de la conca d’Òdena, a les vores de la riera de Tous i accidentat per la serra de Queralt.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Petita indústria (tèxtil i agropecuària). Àrea comercial d’Igualada.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tous, sota el turó que domina l’antic castell de Tous, restaurat modernament, i al voltant del qual es formà la població. L’església parroquial és dedicada a sant Martí (segle XIX).

El municipi comprèn, a més, el poble de Fiol, l’antic castell i església de la Roqueta de Fiol, la caseria de Flix, el santuari de Sentfores, les masies de l’Albereda i l’Eucària i l’església de Sant Pere de l’Erm.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Riucorb (Urgell)

10 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,90 km2, 409 m2, 661 hab (2017)

0urgell(o Sant Martí de Maldà)  Situat a la dreta del riu Corb, al sud de la comarca, no fou municipi independent fins al 1972, en què l’antic municipi de Rocafort de Vallbona, s’annexionaren els agregats del Vilet i Llorenç de Vallbona.

Conreus de secà, sobretot de cereals i, en menor mesura, oliveres, vinya i ametllers. El regadiu, de poca extensió, està dedicada preferentment a les hortalisses. Ramaderia de bestiar de llana i porcs. Granges avícoles. Petita indústria del paper i de materials de construcció. Àrea comercial de Tàrrega.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí (segle XVII), amb façana barroca.

Hi ha vestigis de poblacions ibèriques i romanes i de castells medievals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Llémena (Gironès)

14 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 43,13 km2, 256 m alt, 612 hab (2017)

0gironesSituat a la vall de Llémena, al nord-oest de Girona, al límit amb la Garrotxa, accidentat per la serra de Rocacorba. El territori, molt muntanyós, és ocupat en una bona part per bosc d’alzines i castanyers, sobretot.

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, blat de moro, ordi i civada), patates i farratge; el regadiu aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Explotació forestal (castanyers). Àrea comercial de Girona.

El poble és a la dreta de la riera de Llémena, sota el puig d’Elena, centrat per l’església parroquial de Sant Martí.

El municipi comprèn també els pobles de Granollers de Rocacorba, Llorà i les Serres, i el veïnat de Peradalta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Centelles (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 25,55 km2, 404 m alt, 1.125 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. El terme municipal és accidentat pels cingles de Bertí i del Cerdà, i la major part cobert de boscos de pins i alzines amb algunes pastures.

Els terrenys conreats ocupen una petita part del terme municipal, hi predomina el secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i porcina, i granges avícoles. Indústria agropecuària, tèxtil, mecànica i de la construcció. Funció de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Vic.

Restes de l’antic castell de Centelles, amb una capella romànica (segles XII-XIII). El cap municipal és el nucli de l’Abella.

Altres nuclis del terme són Sant Miquel Sesperxes, Valldaneu i la colònia de l’Oller.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí d’Albars (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 14,73 km2, 629 m alt, 110 hab (2017)

0osona(o Sant Martí del Bas)  Situat a la subcomarca del Lluçanès, a les valls de les rieres Gavarresa i de Lluçanès. Els boscs de pins i el pasturatge ocupen una bona part del territori.

L’agricultura es tota de secà (cereals, patates i farratges). Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Àrea comercial de Vic. Poblament en descens i dispers en diverses i antigues masies escampades pel terme.

El poble és a la dreta de la riera Gavarresa, centrat per l’església de Sant Martí. La casa del comú és a les cases de la Blava.

Dins el terme hi ha, també, la caseria de Beulaigua i les masies de Vilatammar, Fumanya, Almató, el Prat, les Vinyes, la Coromina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 19,72 km2, 196 m alt, 2.547 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat. Les terres no conreades són ocupades per boscs de pins i pasturatge.

L’agricultura és tota de secà; els conreus més estesos són els de la vinya, tot i que també hi ha presència de cereals, d’oliveres, de patates i d’arbres fruiters. Ha adquirit importància darrerament la seva funció de lloc de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Barcelona. Descens gradual de la població.

El poble és al sector de la dreta de la Rierussa. L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Joan Samora, la Beguda Baixa i part de la Beguda Alta i les caseries del Torrent Fondo, el Grandet i Can Bargalló.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Pau Casals

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

17 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 7,81 km2, 122 m alt, 17.201 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al vessant sud-oest de la serra de Collserola.

L’agricultura és en regressió. Les activitats industrials són la base econòmica del municipi. Indústria de la construcció, sidero-metal·lúrgica, química (laboratoris farmacèutics) i alimentària. Urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

Increment demogràfic continuat (944 h el 1860; 1.101 h el 1900 i 2.931 h el 1950), especialment sensible a partir de les dècades de 1940-50 i 1970-80 a causa d’un fort corrent immigratori procedent de diverses regions d’Espanya, atret per la indústria i la proximitat de Barcelona.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor (segle XVI); conserva torres modernistes, com can Solanes, can Madolell, etc, i cases pairals, com can Coscoll, ca N’Oliveres, can Mèlic, etc (la majoria dels segles XIV al XVI). Bloc d’habitatges Walden 7.

Dins el terme hi ha el barri de la Torreblanca i l’antic monestir de Sant Joan de l’Erm; també s’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Penya del Moro i vestigis romans a diversos indrets.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Institut – Atlètic Futbol Club – Club Bàsquet