Poble, a l’antic terme de Tremp, estès a la dreta del Riucós, és separat del terme de la vila pel municipi de Talarn i l’antic de Palau de Noguera.
L’església parroquial és dedicada a l’Esperança.
La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret. El 1787 passà als Gràcia.
Poble (337 m alt) i antic municipi (20,27 km2), agregat el 1969 a l’actual. El poble és situat a l’est del tossal de l’Espígol.
Es conserven les restes de l’antic castell de Claravalls, obra del segle XIII. És esmentat ja el 1099; formava part de l’extrem occidental de la marca de Berga.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Poble (1.091 m alt) de l’antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat en un contrafort occidental de la serra de roca Mola, partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana.
En part és agrupat al voltant de l’església parroquial de Sant Salvador i una antiga torre.
Poble i antiga quadra, prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.
L’antiga torre de Clarà, esmentada el segle XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Poble (831 m alt), al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, aturonada en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell.
El segle XIII és esmentat el castell de Clarà.
(ant: Cevit) Poble (711 m alt), al vessant septentrional del Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara o de Cervera.
La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l’actual. El poble és, una mica elevat, a l’esquerra del riu de Civís.
La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d’Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà, Cortvassill, Llosar, Sobirà i les bordes de Civís.
Nom donat el 1937 per al municipi de Sant Climent de Llobregat.
Poble (750 m alt), damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera.
L’església parroquial actual (Santa Maria) conserva part de la construcció del segle XIV.
És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja.
Poble, al nord-oest del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint.
Entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt).
Pertangué al ducat de Cardona.
Dades dels Països Catalans 