(Castellar de la Ribera, Solsonès)
(pop: Cigró, ant: Odró) Poble (610 m alt), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del segle XI, i de les restes del castell de Ceuró, que pertangué a l’església de Solsona. De la parròquia depèn el santuari de Savila.
El segle XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe.
Poble (1.174 m alt), a l’extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a la dreta del Flamicell.
La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí.
El segle XIX formà un municipi amb Burguet.
(ort trad: Sareja) Poble (1.325 m alt), al nord-oest de la vila, al vessant dels darrers contraforts del Carlit.
L’església parroquial és dedicada a sant Josep.
Poble (872 m alt) i antic municipi (52,75 km2) que formà el 1970 l’actual.
El poble és a la dreta de la riera de Cerc, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
El cap de l’antic municipi era el poble d’Artedó.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
(ort ant: Servi) Poble de l’antic municipi d’Unarre, a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle dels estanys de Cerbi, format pels de la Gola i el de Calberante, i, al capdamunt, l’estany Curiós.
L’església parroquial és dedicada a sant Serni. El lloc és esmentat el 839.
Poble (255 m alt), al nord-est del pla de Banyoles.
És esmentat ja el 922; l’església parroquial (Sant Iscle), romànica, és obra dels segles XI-XII.
Són notables una sèrie de masies, algunes dels segles XIII al XVI.
Poble, a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.
De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera. Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers.
Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès.
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Poble, a la vora occidental del pantà de Terradets. Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic priorat de Cellers.
Té estació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur.
(Osona)
Nom donat el 1937 per al municipi de Santa Cecília de Voltregà.
Poble, a l’antic terme de Freixenet de Camprodon, en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera, a la dreta del Ter, prop de l’antiga torre Cavallera.
L’església parroquial (Sant Miquel), romànica, és esmentada ja el 839; fou el límit oriental del bisbat d’Urgell i del comtat de Cerdanya.
Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell.
Dades dels Països Catalans 