(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Poble, a la vall de Cogolls, drenada per la riera de Cogolls, afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.
L’església parroquial (Sant Cristòfor) és a la dreta de la riera.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Codines.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(ant: de Talló) Poble, a la sortida de la vall de l’Ingla, al pla de Talló, patrimoni de la família Ponç (la casa pairal és la masia Ponç de Coborriu).
L’església romànica de Sant Serni fou consagrada el 1137.
Poble, a la vall del torrent de Coaner, afluent, per la dreta, del Cardener, i que neix prop de la Molsosa, i, després de resseguir pel nord, encaixat, la serra de Castelltallat, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Súria.
El terme inclou també part de la colònia Valls de Torroella, vora el Cardener, en part, del terme de Navàs.
L’església parroquial de Sant Julià (segle XI), de tres naus i tres absis (el campanar de dos pisos, sobre la volta, és posterior), és encinglerada al peu d’una torre circular, d’època comtal.
Poble, situat en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.
Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Julià.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (699 m alt), a l’esquerra del barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana.
Pertanyia al monestir de Lavaix; la parròquia (Santa Maria) depenia de la d’Alsamora.
Poble (465 m alt), a l’interior d’un pronunciat meandre del Segre, davant Castellnou de Bassella.
Pertanyia al bisbe d’Urgell. La parròquia de Sant Julià és esmentada ja el 839.
Aigua avall, al congost que separa l’Alt Urgell de la Noguera, hom ha projectat una resclosa.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (768 m alt), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, Sossís i Sant Martí de Canals.
Poble, a l’esquerra de la riera de Clariana, afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana, del qual romanen algunes restes.
El segle XIX formà un municipi amb la Goda.
Poble, fins al 1968 de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, situat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150.
Dades dels Països Catalans 