Arxiu d'etiquetes: pobles

Hostalets de Balenyà, els

4 Respostes

(Balenyà, Osona)

Poble i cap del municipi, situat a la plana de Vic, prop de la partió de les aigües del Congost i del Gurri, a la zona de contacte amb els relleus muntanyosos del Moianès. És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.

Es formà, durant els segles XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553.

El 1879 hi fou erigida una capella (Sant Josep), que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda.

Dins el terme es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme municipal de Seva.

Hostafrancs -Segarra-

5 Respostes

(els Plans de Sió, Segarra)

Poble de l’antic terme de l’Aranyó, a la dreta del Sió, al sector nord del terme.

De l’església parroquial (Sant Bartomeu) depenen les de l’Aranyó i Muller.

Pertangué al capítol d’Urgell.

Hospitalet de l’Infant, l’

19 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Poble i principal nucli del municipi. Situat a la costa, prop de la desembocadura del riu de Llastres, a l’est de Vandellós, el cap municipal.

Ha tingut un considerable creixement demogràfic al llarg del segle XX, degut especialment al turisme.

Hortsavinyà

2 Respostes

(Tordera, Maresme)

Poble, situat a la capçalera de la riera de Calella, prop del coll de Palomeres, al vessant meridional del puig d’Hortsavinyà (672 m alt), a l’extrem oriental del Montnegre.

L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, formen el nucli principal.

A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya.

Horts de Llobregat *

Deixa un comentari

(Baix Llobregat)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç dels Horts.

Horts, els -Alt Empordà-

6 Respostes

(Albanyà, Alt Empordà)

Poble, situat al vessant occidental del puig del castell de Grillera, damunt el riu Major, límit amb el Vallespir.

L’antiga església de Sant Cristòfor, notable exemplar romànic, és arruïnada; havia estat parròquia, de la qual depenien Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el santuari del Fau.

Hortoneda de la Conca

14 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (996 m alt) i antic municipi: 33,38 km2, agregat el 1969 a l’actual, és a l’esquerra del torrent de Llabro, afluent de la Noguera Pallaresa.

L’església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic; el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910. El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars.

L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania.

Horta de Terra Alta *

Deixa un comentari

(Terra Alta)

Nom atorgat el 1937 per al municipi d’Horta de Sant Joan.

Herba-savina

4 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

(pop: Esbarsavina)  Poble (1.018 m alt), de l’antic terme d’Hortoneda de la Conca.

Situat al vessant meridional de les serres de Boumort i de Pessonada, a la dreta del riu de Carreu.

La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Pessonada. La reforestació ha provocat el seu despoblament quasi total.

Formava part del vescomtat de Vilamur.

Gurp de la Conca

7 Respostes

(Tremp, Pallars Jussà)

(o Sant Andreu de Gurp)  Poble (917 m alt), situat a la capçalera del barranc de Seròs; l’església parroquial de Sant Andreu depèn de la de Santa Engràcia, i al nord del nucli antic hi ha el raval de Gurp.

Pertangué a la baronia de Claret. Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp.