Poble i antiga quadra, al sector nord-occidental, al nord del poble dels Garidells.
El lloc és esmentat ja el segon terç del segle XII.
Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus.
Poble i antiga quadra, al sector nord-occidental, al nord del poble dels Garidells.
El lloc és esmentat ja el segon terç del segle XII.
Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus.
(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)
Poble, al sud de les Cabòries. L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Esmentat des del segle X, al segle XII passà a ésser possessió dels templers, que el poblaren el 1160 i hi construïren una fortificació; abans del 1205 la preceptoria de Gunyoles fou traslladada al Montmell.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Guíxols.
Poble, antic cap del municipi de Sentfores (unit a Vic el 1940), situat al peu de la carretera de Vic a Súria.
Es formà al segle XVIII i adquirí prou importància perquè hi fos traslladada l’antiga parroquialitat de Sant Martí de Sentfores.
L’església fou construïda entre l’any 1865 i el 1878.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
(o Aguiró) Poble (1.351 m alt), situat a la dreta del Flamicell, damunt Oveix.
L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.
Pertangué al monestir de Lavaix i posteriorment als marquesos de la Manresana.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.407 m alt), situat al vessant esquerre del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí.
La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839. El lloc formà part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó.
Formà municipi independent fins el 1920 en què fou incorporat al de Castellbó, que el 1970 ho fou al de Montferrer de Segre. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla.
(o Guimons) Poble, al sector septentrional del terme; l’església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt.
Formava municipi a mitjan segle XIX amb Figueroleta i Sant Gallard.
Barri i antic poble, al sud de la ciutat.
L’església de Sant Pere, coneguda pel Remei (per la imatge mariana que hom hi venera), és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica; des del 1608 depèn de Miànigues.
El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
Veure> la Guàrdia Lada (poble i castell).
Nom atorgat el 1937 per al municipi de Font-rubí.