Poble, a la capçalera de la vall de la riera d’Arbúcies.
Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia (Sant Mateu) era filial de la de Sant Hilari. Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu.
Formà parròquia independent a la fi del segle XIV.
L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890.
Poble, situat al delta de l’Ebre, a l’esquerra del riu.
El seu creixement s’inicià com a conseqüència de la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre.
Conreus d’arròs i hortalisses. Poblament disseminat.
Poble (189 m alt), al centre del massís de Garraf. L’església, que depèn de la d’Olivella, és dedicada a santa Maria.
A mitjan segle XIX formava municipi amb Garraf. Actualment està abandonat.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l’esquerra de la riera de Solans. L’església parroquial de Santa Maria és gòtica.
La vila pertangué al capítol d’Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles.
Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l’urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d’Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendiàries.
L’estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d’inscripcions romanes donen notícia de l’organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats.
Poble (1.125 m alt) de l’antic terme de València d’Àneu, situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén.
L’església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l’absis.
Formava municipi independent fins a mitjan segle XIX.
Poble (343 m alt), situat a l’oest de la vila.
L’església parroquial (Sant Antoni) depèn de la de Riudecols.
Formà municipi independent fins als anys 1939-40.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.382 m alt) de l’antic municipi de Llesp, damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.288 m alt) de l’antic municipi de Llesp, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Irgo de Tor.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Garrotxa)
Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Pallerols.
Poble, situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al sud del nucli de Sant Esteve d’En Bas, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria.
Dades dels Països Catalans 