Arxiu d'etiquetes: pobles

Fenollet (Fenolleda)

12 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 18,75 km2, 444 m alt, 84 hab (2012)

(occ: Fenolhet, fr: Fenouillet) Estès per la vall de Fenollet o de Sant Jaume, entre el roc de Boissavila i la serra d’Arquieres, a través de la qual la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí. El territori és força montanyós i accidentat, amb boscos i pastures.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (vinya, cereals, hortalisses i arbres fruiters), fet que ha provocat una forta emigració. El cens ramader és molt pobre. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que amb els seus ravals, agrupa tota la població del municipi, és aturonat a la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume. Al nucli antic, o la Vilassa, és destacable el castell de Fenollet, conjunt de dues fortificacions anterior al segle XI; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. A partir del segle XI esdevingué el centre del vescomtat de Fenollet.

Dins el terme hi ha les ruïnes del castell de Castellfisel.

Felluns (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,61 km2, 376 m alt, 54 hab (2012)

(occ: Felhuns, fr: Feilluns) Situat a la part més baixa de la vall de la Matassa i en un petit sector de la de l’Adasig, entre els pics de Laseró i la Pelada. El territori és molt accidentat i en part cobert d’alzinars i rouredes.

La base de l’economia local és el conreu de la vinya, que produeix un vi amb denominació d’origen controlada, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola. També hi ha pastures i farratges. La població, tanmateix, ha disminuït notablement a partir del darrer terç del segle XIX. Darrerament, hom ha bastit una resclosa damunt la Matassa amb finalitat esportiva, per tal d’afavorir el turisme.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall de la Matassa, a l’esquerra del riu.

Dins el terme hi ha alguns dòlmens (La Cauna del Mòro).

Favara de la Ribera (Ribera Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 9,4 km2, 12 m alt, 2.430 hab (2014)

(o Favareta) Estès des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera fins a la plana riberenca; petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra; situat al sud-est d’Alzira, al sud de la comarca.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, que ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts. El regadiu, alimentada amb aigua del Xúquer i dedicada bàsicament a l’arròs i, al peu dels turons, tarongers, que actualment són el primer producte agrícola. La ramaderia (ovina) hi és escassa. La implantació d’algunes petites indústries ha deturat, els darrers anys, el descens demogràfic, produït per l’emigració. Àrea comercial de València.

El poble és al raiguer, al costat de la carretera de València a Alacant; en són remarcables l’església parroquial de Sant Antoni Abat, del segle XVIII, i les restes de l’antic castell de Favara, senyorial.

Enllaç web: Ajuntament

Famorca (Comtat)

5 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,72 km2, 680 m alt, 52 hab (2014)

Situat al sector més occidental de la vall de Seta. El terme és accidentat, al nord, per la serra d’Alfaro i, al sud, pels contraforts septentrionals de la Serrella. Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos. Prop de tres quartes parts del terme són ocupats per pins i matollar.

La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles, bàsicament de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya), concentrada a la vall, ja que la major part del terme és muntanyós. La ramaderia (ovins i cabrum) hi té una certa importància. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït notablement al llarg del segle XX.

El poble, al fons de la vall, agrupa tota la població del municipi. L’església de Sant Gaietà depèn de la parròquia de Fageca. Lloc de moriscs, fou de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest.

Enllaç web: Ajuntament

Faió (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 67,19 km2, 92 m alt, 348 hab (2014)

(cast: Fayón) Administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català. Situat a banda i banda de l’Ebre fins a la seva confluència amb el Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca. Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines.

La construcció de l’embassament de Riba-roja ha negat part dels antics conreus de secà (oliveres i cereals), de regadiu i algunes mines, base de l’economia local, fet que ha lesionat sensiblement l’economia del municipi i ha provocat una forta immigració. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble també ha estat afectat per la construcció del pantà i pràcticament se n’ha hagut d’edificar un de nou, el qual és planer i quadriculat, de cases baixes.

Fou lloc de pas del transport fluvial del lignit procedent de Mequinensa, Ebre avall, cap a Flix, l’abandonament del qual explica el desús dels camins de sirga que remuntaven el riu i la desaparició del pas de barca.

Dins el terme hi ha el caseriu i l’ermita de Sant Jordi.

Fageca (Comtat)

4 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 10,17 km2, 769 m alt, 104 hab (2014)

(cast: Facheca) Situat a la vall del riu de Seta, afluent del riu d’Alcoi, al sector nord i pels vessants septentrionals de la Serrella, que fa de divisòria d’aigües entre els barrancs que formen els de la Seta i de Famorca, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Alfaro, al nord-est d’Alcoi.

L’agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) ocupa només una quarta part del terme; la resta és aprofitada per al pasturatge. Ramaderia ovina i cabrum. La població, ja des de mitjan segle XIX, tendeix a disminuir. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble, on s’agrupa tota la població del municipi, s’enfila per un turó, prop de la carretera d’Alcoi a Dénia; s’hi destaca l’església parroquial de l’Esperit Sant. Fou de la demarcació dels marquesos de Guadalest.

Enllaç web: Ajuntament

Eus (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,08 km2, 349 m alt, 403 hab (2012)

(ant: Eus i Coma) Estès per la vall de la Tet, pocs quilòmetres al nord-est de Prada. El terme és accidentat al sector nord, que correspon a l’antic terme de Coma, per la roca Gelera, al límit amb la comarca de la Fenolleda.

La part meridional, a la vall, és intensament conreada, especialment pel regadiu (arbres fruiters i hortalisses), base econòmica del municipi, que són alimentats amb canals derivats de la Tet. Àrea comercial de Prada.

El poble, a l’esquerra del riu de la Tet, s’enfila per un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus i per l’actual església parroquial, bastida al segle XVII al lloc de l’antiga capella del castell anomenada de la Volta. El seu aspecte pintoresc ha motivat una certa atracció turística. Vora el riu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus, d’estil romànic. Durant la Guerra Gran (1793) fou incendiada per l’artilleria del general Ricardos.

Estubeny (Costera)

2 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 6,41 km2, 185 m alt, 124 hab (2014)

Situat a la dreta del Sellent (afluent del Xúquer), que travessa el terme d’oest a est, al nord-oest de la comarca, al límit amb el Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l’oest de Xàtiva. Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars.

Els recursos econòmics, desapareguda la indústria tèxtil que va tenir al segle XIX, es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i vinya), a la de regadiu (tarongers i hortalisses) i a la ramaderia d’ovins, que hi és escassa, circumstància que ha provocat una notable davallada de la població. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Sellent, dominat per l’església parroquial de Sant Onofre, que depengué de la col·legiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia.

Enllaç web: Ajuntament

Estoer (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 26,08 km2, 360 m alt, 153 hab (2012)

(fr: Estoher) Comprèn l’alta i la mitjana vall del Llec, des del massís del Canigó fins a prop d’Espirà de Conflent, al baix Conflent. El terme és molt accidentat i en gran part boscat.

La part alta del terme és ocupada per pasturatges (ras de Pratcabrera); els conreus (arbres fruiters, vinya, hortalisses i farratges), base de l’economia local, s’estenen per la part baixa i més plana, a l’esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d’aquest. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Llec; destaca l’església parroquial de Sant Esteve (segle XII), que conserva vestigis romànics.

Dins el terme es troben els antics llocs de Seners (del qual resta només l’antiga església de Sant Joan de Seners) i de Llec (on resta una masia).

Estivella (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 20,92 km2, 125 m alt, 1.387 hab (2014)

Situat la major part a la riba dreta del Palància, al peu del Garbí (654 m alt), al nord-oest de Sagunt. La zona muntanyosa, a l’oest del terme, és ocupada per boscos de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, garrofers, ametllers, vinya) sobre el regadiu (tarongers, alternant amb hortalisses) gràcies a la sèquia d’Algar, derivada del Palància, complementada per la ramaderia de bestiar oví (peró els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb) i petites indústries, principalment de fertilitzants, de la fusta i de la construcció. Hi té importància l’estiueig. Àrea comercial de València.

El poble és a la dreta del Palància, dominat per l’església parroquial dels sants Joans.

El terme comprèn el centre turístic de Barraix i el despoblat de Beselga, on hi ha les ruïnes de l’antic castell.

Enllaç web: Ajuntament