(Barcelona, 1922 – 1993)
Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista. Conreà de preferència el paisatge.
Ha celebrat, amb bon èxit, un gran nombre d’exposicions.
(Barcelona, 1922 – 1993)
Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista. Conreà de preferència el paisatge.
Ha celebrat, amb bon èxit, un gran nombre d’exposicions.
(Barcelona, 1872 – abans 1925)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.
També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.
Morí en un accident ferroviari.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Pintor. Residí uns anys a Gironella. El 1543 féu un retaule de les Santes Espines per a l’església de Santpedor.
(Barcelona, 3 desembre 1914 – 2007)
Pintor i periodista. Deixeble de Joan Vila i de Joaquim Mir.
Com a pintor s’ha dedicat especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet.
Antoni Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922) Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.
Cèsar A. Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1888 – 1974) Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.
Romà Bulbena i Masferrer (Barcelona. 1894 – 1969) Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.
(Barcelona, 1877 – 1957)
Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.
Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.
El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
(Girona, segle XIV – segle XV)
Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417.
Entre els seus fills hi hagué quatre pintors:
(Girona, segle XIV – segle XV)
(o Borraçà o Borraçan) Família de pintors, segurament originaris del poble empordanès del mateix nom.
Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà.
El més antic és Guillem (I) Borrassà (Girona, segle XIV – 1396) Pintor. Documentat des del 1360. Tingué tres fills també pintors, Francesc (I) Borrassà, Lluís Borrassà i:
Guillem (II) Borrassà (Girona, segle XIV – abans 1390) Pintor. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
(Barcelona, 1920 – 1996)
Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant.
És autor de notables aiguaforts.