Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Cabané i Manauta, Joaquim

(Barcelona, 1922 – 1993)

Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista. Conreà de preferència el paisatge.

Ha celebrat, amb bon èxit, un gran nombre d’exposicions.

Buxareu i de Síria, Pere

(Barcelona, 1872 – abans 1925)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.

També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.

Morí en un accident ferroviari.

Brotons, Esteve

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Pintor. Residí uns anys a Gironella. El 1543 féu un retaule de les Santes Espines per a l’església de Santpedor.

Buyreu i Marí, Josep

(Barcelona, 3 desembre 1914 – 2007)

Pintor i periodista. Deixeble de Joan Vila i de Joaquim Mir.

Com a pintor s’ha dedicat especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet.

Bulbena i Masferrer -germans-

Antoni Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922)  Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.

Cèsar A. Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1888 – 1974)  Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.

Romà Bulbena i Masferrer  (Barcelona. 1894 – 1969)  Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.

Borrell i Pla, Juli

(Barcelona, 1877 – 1957)

Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla  (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.

Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.

El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950)  Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.

Borrassà, Francesc (I)

(Girona, segle XIV – segle XV)

Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417.

Entre els seus fills hi hagué quatre pintors:

  • Francesc (II) Borrassà  (Girona, segle XV – abans 1433)  Pintor. Heretà el taller del seu pare, per haver mort abans que aquest el germà gran. La seva activitat fou, segons sembla, bastant intensa.
  • Honorat Borrassà  (Girona, 1425 – 1453)  Pintor. Treballà al taller familiar, heretat pel seu pare. Han estat documentats alguns dels seus treballs.
  • Jaume Borrassà  (Girona, 1425 – segle XV)  Pintor.
  • Pere Borrassà  (Girona, segle XV – 1453)  Pintor.

Borrassà -pintors-

(Girona, segle XIV – segle XV)

(o Borraçà o Borraçan)  Família de pintors, segurament originaris del poble empordanès del mateix nom.

Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà.

El més antic és Guillem (I) Borrassà  (Girona, segle XIV – 1396)  Pintor. Documentat des del 1360. Tingué tres fills també pintors, Francesc (I) Borrassà, Lluís Borrassà i:

Guillem (II) Borrassà  (Girona, segle XIV – abans 1390)  Pintor. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).

Borràs -varis bio-

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.

Bordalló i Solé, Manuel

(Barcelona, 1920 – 1996)

Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant.

És autor de notables aiguaforts.