(Manacor, Mallorca, 15 gener 1930 – Palma de Mallorca, 27 març 1983)
Pintor paisatgista. Conreà sobretot l’oli, amb una forma personal a base de veladures.
Estilísticament és de tendència abstracta, dins una nova figuració de formes cubistes. La gamma de color és austera (hi predominen els negres, els sienes i els blancs).
A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA.
(Argenton-sur-Creuse, França, 1924 – París, França, 1993)
Pintor. La seva família s’establí al Rosselló el 1938. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà (1940-42).
S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura. Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’instal·là a París.
S’adscriu a la pintura figurativa i s’interessà especialment per la llum. L’ha inspirat molt el Rosselló.
(País Valencià, segle XVII – 1728)
Pintor. Seguidor de Pedro de Orrente.
Obra seva són les pintures al claustre de l’església de Sant Domènec, a les esglésies de Sant Nicolau, Sant Francesc, Santa Anna, etc, de València, i de retrats, com el de Tomàs Vicent Tosca.
La seva filla i deixebla fou Josepa Maria Larraga (València, 1700 – vers 1728) Pintora. Malgrat greus defectes físics a les mans, sobresortí com a miniaturista. Fundà una acadèmia privada de dibuix. S’inspirà generalment en temes religiosos.
(Alcoi, Alcoià, 20 novembre 1850 – 23 març 1914)
Pintor i dibuixant. Fill de Francesc Laporta i Tort. Fou un gran pintor d’atmosferes intimistes de caire místic. Es dedicà també a la pintura decorativa d’interiors d’esglésies.
Tingué un estudi fotogràfic a Alcoi, on féu fotocromies i tricromies. Uns mesos abans de morir fou nomenat professor de dibuix de l’Escola de Llotja, a Barcelona.
(València, 8 febrer 1905 – 10 febrer 1985)
Pintor. Becat per l’Academia de San Fernando, viatjà per Itàlia, França i altres països d’Europa.
Feu diversos quadres de temes africans, però excel·lí, sobretot, com a retratista (Azorín, 1948). Participà a les biennals de Venècia (1948) i Pittsburgh (1950).
(Perpinyà, 1903 – Cauders de Conflent, Conflent, 1973)
Pintor. Conreà de primer la pintura de tendència realista. Posteriorment ha evolucionat cap a l’ingenuisme.
(Zhaludok, Bielorússia, 28 juliol 1890 – Ceret, Vallespir, 5 abril 1981)
Pintor i escultor. Des del 1918 formà part -amb el seu gran amic Soutine- de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946, i on residia sovint.
És representat a molts museus del món.
(València, 1856 – 1899)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista.
Atacat per un trastorn mental, fou reclòs, però no abandonà pas el conreu de la pintura.
(València, 1767 – Madrid ?, 1830 ?)
Pintor. Conegut també amb el sobrenom d’El Peixcaoret. Col·laborà amb Goya en l’execució dels frescs de San Antonio de la Florida. La seva obra mostra la forta influència que hi exercí el mestre aragonès.
Al Museu de València s’hi conserva la tela El nàufrag, i d’altres, com La caiguda d’Ícar, es conserven en col·leccions particulars.
Cal citar, també, els seus dibuixos i aiguaforts.
(So N’Armadans, Mallorca, 16 desembre 1926 – Palma de Mallorca, 11 novembre 2014)
Pintora i escriptora. La seva obra, que signa amb el nom de Caty Juan, es caracteritza per la utilització de contorns perfilats i d’una coloració plana; és un bon exemple de la neofiguració mallorquina. Entre altres llocs, ha exposat individualment a les Balears, a París i a Barcelona.
Com a escriptora publicà novel·les en castellà i col·laboracions a la premsa, sobretot sobre gastronomia, tema del que va escriure Cocina balear. Las cuatro estaciones (1985, traduït a cinc idiomes), Repostería balear (1987) i Entrar a la cuina de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (1989).
Dades dels Països Catalans 