(Muro d’Alcoi, Comtat, 1836 – Madrid, 19 febrer 1890)
Pintor. Fou pensionat a Roma el 1864.
Conreà la pintura d’història, a semblança del seu coetani Rosales (Darrers moments de Felip II de Castella) i, també, la pintura religiosa al fresc (església de San Francisco el Grande, de Madrid).
Com tot bon romàntic, sentí afecció per l’antic art gòtic i adquirí amb intenció de restaurar-lo, el monestir de Fresdeval (Burgos).
Àngel Jordan (País Valencià, segle XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.
Francesc Jordan (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).
Jaume Jordan (València, 1722 – segle XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.
Llorenç Martí Jordan (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.
Sebastià Jordan (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.
Eren filles del pintor Joan Macip i Navarro “Joan de Joanes“.
Dorotea Joanes (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Pintora. Ajudà, amb el seus germans, la producció abundantíssima del seu pare.
Margarida Joanes (País Valencià, segle XVI – 1613) Pintora. Ajudà al seu pare en part de la seva producció. Amb la seva germana Dorotea acabà les taules de l’església de Bocairent.
Nom amb que és conegut el pintor valencià Joan Macip i Navarro (vers 1510-79).
(Palma de Mallorca, 19 abril 1948 – )
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
La seva obra s’adscriu al realisme poètic.
Ha exposat en diversos indrets de Mallorca, Madrid, Eivissa, Brussel·les, en diverses ciutats alemanyes i a Milà. Ha participat en fires internacionals, tant d’Amèrica com d’Europa.
Pseudònim del pintor valencià Jaume Baçó (1411-61).
Ausiàs Izquierdo (València, segle XVI – després 1596) Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l’antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.
Josep Izquierdo (País Valencià, segle XVIII – 1804) Religiós. Prengué l’hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d’història eclesiàstica.
Vicent Izquierdo (València, segle XVII – 1689) Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat Valenciana. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.
Vicent Izquierdo (Sogorb, Alt Palància, 1837 – País Valencià, després 1881) Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.
Nom amb què fou designat durant molt de temps l’anònim autor d’una sèrie d’obres, posteriorment identificades com de Ramon Destorrents.
(Utiel, Plana d’Utiel, 1 febrer 1931 – València, 4 març 2006)
“Anzo” Pintor. La seva obra parteix, en gran part, del pop-art.
És ben característica d’ell la interpretació simplificada d’imatges publicitàries o procedents del cinema i de la televisió. Ha obtingut premis d’importància.
Ha exposat a Utiel, a Barcelona, a Madrid i, en diverses ocasions, a València.
(València, 1718 – 1786)
Pintor. Deixeble de Richarte. Decorà amb pintures al tremp diverses esglésies i edificis civils de València, i pintà a l’oli alguns retrats i composicions històriques.
Fou director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
El seu fill Vicent Ingès (València, segle XVIII – 1821), fou pintor de temes bíblics i retrats, i acadèmic de mèrit de Sant Carles.
Dades dels Països Catalans 