(València, 1640 – Múrcia, 1707)
Pintor. Fou deixeble d’Esteve Marc. Passà per Alacant (1678), però aviat s’establí a Múrcia.
Fou influït per Mateu Gilart, i féu pintures al convent de La Madre de Dios (Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió, 1689), a Santo Domingo (Les santes Margarides), etc.
Fill seu fou Llorenç Vila.
(País Valencià, 1683 – 1713)
Pintor i religiós. Era fill i deixeble del també pintor Senén Vila, amb el qual col·laborà a les pintures de l’església de Sant Domènec d’Oriola.
(Castelló de la Plana, 2 juliol 1923 – 16 desembre 1996)
Pintor. Ha exposat a Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, Copenhague, Madrid, Saragossa, Salamanca i A Corunya.
Ha estat premiat per Cercle de Belles Arts de Palma i a la primera Biennal de Saragossa. Hi ha obres seves al Museu de Palma de Mallorca.
(Dénia, Marina Alta, 1650 – Roma, Itàlia, 1712)
Pintor i eclesiàstic. Assolí la dignitat de canonge. Fou protegit pel duc de Toscana. Conreà la pintura al fresc, d’inspiració religiosa.
Deixà inacabada una Historia de la pintura.
(València, 1900 – 1934)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat. Es casà amb l’escultora Maria Labrandero. Fou també dibuixant i caricaturista.
(València, 2 juny 1726 – 9 març 1799)
Pintor. Fill de Francesc Vergara i germà d’Ignasi, els quals constitueixen la branca més famosa de la família.
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.
Fou iniciada pels germans:
Manuel Vergara (València, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.
Francesc Vergara (València, 1681 – 1753) Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:
Francesc Vergara i Gimeno (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Col·laborà amb el seu pare.
(València, 23 juliol 1876 – 29 març 1954)
Pintor i gravador. Fou acadèmic de Sant Carles, on fou professor. Són notables els seus aiguaforts. Es dedicà de preferència al paisatge i al retrat.
Destaquen alguns autoretrats que féu.
(València, 17 gener 1900 – 4 setembre 1934)
Pintor i dibuixant. Cursà els estudis de belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig (1925 i 1926).
Destacà sobretot com a caricaturista, i col·laborà a nombrosos periòdics valencians: “Las Provincias”, “El Cuento del Dumenche”, “El Pardalero”, “Pensat i Fet” i d’altres.
(Alacant, 6 novembre 1887 – 6 gener 1951)
Pintor. Exercí una gran influència a Alacant.
Conreà el paisatge, dins la línia expressionista.
Dades dels Països Catalans 