(Barcelona, 1900 – l’Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1982)
Pintor. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Ernest, Joan Antoni i Jordi.
Conreà el paisatge i la figura, seguint els passos de Isidre Nonell, Marià Pidelaserra, Josep Gimeno, etc, i dels impressionistes francesos.
Exposà amb èxit a Barcelona i a diferents llocs de França.
(Valls, Alt Camp, 1927 – 4 desembre 2013)
Pintor. També practicà l’escultura.
Ha exposat a Barcelona i Tarragona. És notable la seva participació al Saló de Maig barceloní. Té obres al Museu de Valls.
Nom amb què és conegut el pintor i escultor català Manuel Martínez i Hugué (1872-1945).
(Barcelona, 1910 – 1986)
Pintor i dibuixant. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Inicialment, amb el pseudònim de Lollam, dibuixà en setmanaris infantils.
Posteriorment es dedicà a la pintura de natures mortes i figures, gènere dins el qual és considerat un dels representants típics de l’estil acadèmic.
Obtingué diversos premis de pintura, entre els quals el de la I Biennal Hispanoamericana.
(Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940)
Pintor i pedagog. Format en institucions privades d’ensenyament d’art, entre les quals la d’Alexandre Galí.
Després d’una estada a París s’establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l’escola d’Olot.
Amb l’escultor Joan Rebull dirigí més tard una escola d’art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona.
El 1939 s’exilià a Colòmbia.
(Barcelona, 1886 – 1938)
(o Ormart) Pintora. Estudià amb Cristòfol Montserrat.
De primer s’especialitzà en el retrat, per bé que després conreà d’altres gèneres.
Obtingué els primers èxits amb diverses exposicions a la sala Parés barcelonina. Exposà també a França, Itàlia i els Estats Units.
Una de les seves millors obres és un retrat d’Apel·les Mestres.
(Barcelona, 1775 – 1834)
(o Maiol) Pintor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona.
Deixeble de Josep Flaugier, no seguí el rígid neoclassicisme del seu mestre, s’inclinà cap a un estil molt més popular i se’l pot considerar com un precursor del romanticisme.
Va fer molts retrats, entre els quals un autoretrat, i també obres històriques i de gènere, en aquestes darreres féu palès un instint irònic i caricaturesc que ha motivat que se’l compari amb Goya, bé que en el traç plàstic n’està molt allunyat.
Són obres seves A cal capeller, A cal sastre i Un cafè per Carnaval.
També decorà un dels sostres del nou edifici de Llotja, d’on va ésser professor.
(Barcelona, 1928 – 22 febrer 2015)
Pintora i esmaltadora. Filla de Josep Mainar i Pons. Es formà a l’Escola Massana i aviat es convertí en figura important de l’art de l’esmalt.
És autora de l’antependi de l’altar major de Montserrat (1959).
Fou distingida amb el primer premi de l’Esmalt a la III Biennal Hispanoamericana (1955).
(Barcelona, 10 juliol 1880 – París, França, 6 gener 1946)
Pintor, aquarel·lista i gravador. Nebot d’Aristides Maillol.
El 1889 anà a viure a París. Pertanyia a l’associació del Salon d’Automne.
Es dedicà a la pintura, sobretot al paisatge i a la figura femenina, i al gravat per a revistes de la capital francesa.
(les Borges Blanques, Garrigues, 24 març 1917 – Barcelona, 5 maig 1980)
Pintor i cartellista. Conreà la pintura mural religiosa. També fou conegut com a il·lustrador.
El 1946 fou nomenat professor de l’Escola Massana.
El 1952 guanyà el premi del cartell anunciador del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona.
