(Lleida, 1880 – Barcelona, 1932)
Pintor. Amplià estudis a París i a Venècia i s’especialitzà en la pintura d’interiors.
Fou influït per l’impressionisme.
Féu un plafó sobre Poblet per al Saló de Sant Jordi de la diputació de Barcelona.
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Martí i Farreras -germans-
Ramon Martí i Farreras (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989) Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.
Antoni Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1904 – 1973) Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.
Celestí Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988) Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.
Martí i Aguiló, Ricard
(Barcelona, 7 febrer 1857 – 3 gener 1935)
Pintor. Era fill del primer matrimoni de Ramon Martí i Alsina.
Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts. Obtingué premis importants.
S’especialitzà en temes florals. Part de la seva producció és dedicada a marines.
Martí, Antoni
(Catalunya, segle XIX)
Pintor i decorador. Després de l’incendi del Liceu de Barcelona (1861), col·laborà en la decoració de la nova sala d’aquest teatre, en la qual pintà els retrats d’Èsquil, Aristòfanes i Shakespeare i escenes al·lusives a una obra de cada un (Els Perses, Les granotes i Macbeth).
També és autor de nombrosos retrats en miniatura.
Marsillach i Codony, Joaquim
(Olot, Garrotxa, 22 maig 1905 – 17 juliol 1986)
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot i després amplià els seus coneixements a Barcelona, on rebé lliçons d’Ignasi Mallol i d’Enric Galwey, en el sentit de les noves orientacions plàstiques del paisatgisme iniciat per aquest últim.
Tanmateix, la seva obra tendeix a l’anècdota cromàtica típica dels epígons d’aquella escola olotina.
Exposà repetidament a Barcelona i, des del 1942, participà en la majoria de les Exposicions Nacionals.
Marsà i Figueras, Francesc
(Tàrrega, Urgell, 21 febrer 1900 – 12 novembre 1969)
Pintor. S’especialitzà en la natura morta de peixos, d’estil acadèmic.
Participà en moltes de les exposicions de Primavera, on rebé la medalla d’or de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Així mateix, exposà a Berlín, Estocolm i a la Biennal de Venècia.
Marrà i Datsira, Pere
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1920 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 12 gener 1973)
Pintor. És de formació autodidacta. Presentà la primera exposició individual a Vitòria, on feia el servei militar (1942). Des d’aleshores ha fet moltes exposicions, algunes d’elles a França i Alemanya.
S’ha dedicat també a la il·lustració i ha conreat l’aquarel·la.
Marquès i Puig, Josep Maria
(Barcelona, 11 febrer 1890 – 21 març 1950)
Pintor. Fill i deixeble del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà d’Antoni. Seguí plàsticament el camí iniciat pel seu pare, si bé en l’anècdota es decantà progressivament cap a un simbolisme més intens, tendent a la ironia i a la sàtira social.
Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres i Garcia (1914), conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista. S’integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona.
Realitzà nombroses exposicions particulars a Barcelona, a partir del 1912, però el seu realisme de tons obscurs i els temes que tractava es trobaven completament al marge dels nous corrents.
Marquès i Garcia, Josep Maria
(Tortosa, Baix Ebre, 23 agost 1861 – Barcelona, 30 novembre 1938)
Pintor. Fill de Manuel Marquès i Carles. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà, sobretot, la pintura de gènere i el retrat.
La seva pintura seguí sempre les característiques del realisme romàntic, anecdòtic i superficial, molt del gust de la burgesia de la fi del segle XIX i dins un estil correctament acadèmic.
D’entre les seves obres destaquen Caça d’ànecs, Declaració d’amor i Lletra esperada. Participà en nombroses exposicions nacionals (Barcelona, 1888 i 1929) i internacionals (Londres, 1898 i 1899).
Marín i Llovet, Ricard
(Barcelona, 29 abril 1874 – l’Havana, Cuba, 19 desembre 1945)
Dibuixant i aquarel·lista. Visqué bastants anys a Madrid.
Publicà els seus dibuixos modernistes en nombrosos diaris i revistes. La seva especialitat foren els dibuixos taurins (“ABC”, “Blanco y Negro”, “Madrid Cómico”, “La Esfera”, etc). Fou el creador del setmanari “El Gran Bufón”.
Il·lustrà també obres d’escriptors com J. Benavente, Eugeni d’Ors i d’altres.
