Convent augustinià, al límit amb el terme de Calella. Fou fundat el 1700 pels caputxins.
Santa Maria del Socors
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Pineda de Mar
Gassiot i Llorens, Joan
(Pineda de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 15 setembre 1971)
Advocat. Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.
En col·laboració amb R. Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes (1928).
Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat -corresponents als anys de la Catalunya autònoma-, de l’Enciclopedia Jurídica Española, la qual codirigí amb el seu pare Josep Gassiot i Magret.
Fors de Casamayor, Lluís Ricard
(Pineda, Maresme, 1843 – Buenos Aires, Argentina, 1916)
Polític i escriptor. Llicenciat en dret. Va prendre part en l’alçament republicà del 1866 i hagué d’exiliar-se a Montevideo, a Buenos Aires i a l’Havana, on intervingué activament en política.
Proclamada la I República, va ésser nomenat cap polític del Ministeri d’Ultramar, càrrec que renuncià, i fundà “El Federalista”, on defensà l’autonomia de Cuba.
Abolida la República, intentà en va un alçament republicà a Andalusia (1874). Se’n tornà cap a Amèrica, on continuà actiu en política.
Va escriure diverses obres literàries, de jurisprudència i, sobretot, de caràcter polític: Cartas políticas (1872), Diccionario enciclopédico de la masonería (1883), Tierra y tipos (1897) i Exégesis de la mayor revolución humana (1897).
Fors de Casamayor, Francesc
(Pineda, Maresme, 1809 – Calella, Maresme, 1889)
Escriptor. Fou periodista actiu, traductor i poeta en català, castellà i italià.
Escriví els llibrets de les òperes Editta di Belcourt, de Marià Obiols, i L’ultimo abenzerragio, de Felip Pedrell.
Buscató i Durlan, Francesc
(Pineda de Mar, Maresme, 21 abril 1940 – )
Jugador de basquetbol. Ha jugat amb el UDB Pineda, el FC Barcelona, el CB Aismalíbar i el CB Joventut de Badalona.
Fou 222 vegades internacional i 3 a la selecció europea. El 1969 guanyà el premi Fair-Play atorgat per la UNESCO.
Es retirà el 1974.
Coromines i Vigneaux, Joan
(Barcelona, 21 març 1905 – Pineda de Mar, Maresme, 2 gener 1997)
Lingüista. Fill de Pere Coromines i Montanya. Fou deixeble de Pompeu Fabra, de Menéndez Pidal i, a Zuric, de Jakob Jud. Professor de filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1930, treballà amb Fabra a les oficines lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans i s’exilià a l’acabament de la guerra civil.
Va exercir a la universitat argentina de Cuyo (Mendoza) fins al 1947, any en què es traslladà als EUA, on fou nomenat professor de lingüística romànica a la universitat de Chicago. El 1950 esdevingué membre corresponent de l’IEC i des del 1952 realitzà freqüents estades de caire científic per terres catalanes, amb l’objectiu de recollir dades per a les seves investigacions lexicogràfiques. Des de finals dels anys 1960 i fins a la seva mort residí a Catalunya.
D’entre la seva vasta obra, destaquen els treballs que versen sobre la llengua catalana: Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara (1954), El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954), escrit amb un propòsit divulgador, Introducció a l’estudi de la toponímia catalana i altres assaigs (1962), Estudis de toponímia catalana (2 vol, 1965-70), Lleures i converses d’un filòleg (1971) i Entre dos llenguatges (3 vol, 1977), als quals se n’han d’afegir d’altres, com Vocabulario aranés -tesi amb què es doctorà el 1931-, diversos estudis sobre literatura medieval i Topica Hesperica (2 vol, 1972), sobre filologia romànica.
Però les seves obres cabdals, per les quals ha estat considerat internacionalment com un dels gran lingüistes del segle XX són el Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (4 vol, 1954-57) i el monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (9 vol, 1980-91), completats per una altra obra magna de la romanística, l’Onomasticon Cataloniae (vol 1 a 7, 1989-97), vast recull d’onomàstica que enregistra i explica etimològicament tots els noms de persona, antics i moderns, juntament amb tots els noms de lloc, emprats dins el domini lingüístic català.
Va rebre la medalla d’Or de la Generalitat (1980), el premi d’Honor Jaume I (1981), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1984), el premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1989) i el premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).
Dades dels Països Catalans 