Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)

Blanc, Joan-Climent

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1 octubre 1897 – París, França, 21 desembre 1982)

Militar de l’exèrcit francès. Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial (1916). El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sots-cap d’estat major general.

Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny (1944) i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi. Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental (1944).

El 1949 fou cap d’estat major de l’exèrcit francès. El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles.

Birotteau, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 1768 – 3 agost 1832)

Eclesiàstic. Germà de Joan Bonaventura. Professor de teologia a la universitat de Perpinyà i rector del seminari.

Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes (1791) i Doctrine des observations chrétiennes (1792), hagué d’exiliar-se.

Després del concordat del 1801 retornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general. Participà activament en la reorganització diocesana.

També és autor d’Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile (1801).

Birotteau, Joan Bonaventura

1 Resposta

(Perpinyà, 21 octubre 1758 – Bordeus, França, 24 octubre 1793)

Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció (1792).

Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.

Bertran de Balanda, Enric

Deixa un comentari

(Perpinyà, 9 gener 1887 – Sant Joan de Pladecorts, Vallespir, 6 desembre 1936)

Compositor. Autor del ballet Le voile des fées (1914), del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe (1923), i, més tard, de Les bruixes del Cadí, peça per a violí i piano.

Deixà inèdita una gran part de la seva obra.

Becat i Rajaut, Joan

1 Resposta

(Perpinyà, 20 juny 1941 – )

Geògraf. Format a les universitats de Montpeller i París, d’ençà del 1972 fou professor de geografia a la Universitat de Perpinyà. Director del Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC), col·laborador del CNRS francès, del Colegio de Michoacan (Mèxic) i de nombroses publicacions franceses i de la Catalunya Nord.

Autor de l’Atles de la Catalunya-Nord (1977), d’El bosc andorrà (1980) i col·laborador de l’Atles d’Andorra (començat el 1981) i la Gran geografia comarcal de Catalunya (volums 14 i 15, corresponents a la Catalunya Nord, 1985).

Batlle, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1787 – 1863)

Poeta en llengua francesa. Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes. Residí pràcticament sempre a Perpinyà.

Col·laborà al “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs.

Batlle, Berenguer

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)

Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).

Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.

Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.

Barrera i Volar, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, vers 1690 – 1 novembre 1755)

Metge i naturalista. Enviat pel rei de França a la Guaiana, hi residí i hi estudià la flora, la fauna i les poblacions indígenes (1722-25). En retornar a Perpinyà, hi obtingué una càtedra de botànica (1727); fou metge de l’hospital militar de Perpinyà i protometge de la província del Rosselló (1753).

És autor, entre altres obres, d’Essai sur l’histoire de la France équinoxiale, au dénombrement des plantes, des animaux et des minéraux qui se trouvent dans l’íle de Cayenne et à la Guayane (París 1741), de Dissertation sur la causa physique de la couleur des nègres (París 1741) i d’Ornithologiae specimen novum sive series avium in Ruscinone, Pyrinaeis montibus atque in Gallia aequinoctiali observatarum (Perpinyà 1845).

Fou conegut pels metges de l’època per les seves Obsérvations anatomiques… propres à découvrir les causes des maladies et leurs remèdes (Perpinyà 1751).

Baró -artistes-

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Família d’artistes. Els més coneguts són:

Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1399)  (el Vell) Pintor i escultor. Seguidor dels Serra. Pintà per a les esglésies de Santa Eugènia d’Ortafà (1371), per a la Procuradoria reial de Perpinyà (1379), per a l’església de Sant Esteve de Salses (1383) i per a la de Sant Cebrià (1388). Fou el pare de:

  • Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1400)  (el Jove) Artista. Autor del retaule de Santa Maria de la Mar.
  • Joan Baró  (Perpinyà, segle XV – 1458)  Artista. Es dedicà a la pintura de vidrieres. Pintà les vidrieres de la capella del Palau Reial de Perpinyà (1402) i les de la seu d’Elna (1448).

Banyuls i de Forcada, Joan Baptista de

1 Resposta

(Perpinyà, Rosselló, 1735 – 1820)

Noble i militar (dit el Cavaller de Montferrer). Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789; formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent. Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera.

Pel maig de 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre’s amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania. Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló.