Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Riu i Tord, Honorat

Deixa un comentari

(Sant Hipòlit de la Salanca, Rosselló, 1586 – Perpinyà, 24 setembre 1644)

Predicador i escriptor. Hereu d’un burgès honrat de Perpinyà, el 1599 fou ennoblit a les corts de Barcelona amb motiu del procés per l’assassinat del seu oncle Marc Antoni Forner, defensor de Salses.

Entrà a la companyia de Jesús (1605) i predicà per tot el Rosselló (1638-43) amb una clara intenció castellanitzadora. Inquisidor del Sant Ofici per a la província del Rosselló.

És autor de diverses obres ascètiques i manuals de pietat, com Epítome utilíssimo de la contricción, su declaración, motivos y medios para alcanzarla (1636).

Rigau -pintors-

3 Respostes

Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621)  Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:

  • Honorat Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1624)  Pintor. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l’església de Sant Jaume.
  • Jacint Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1631)  Pintor. El seu fill i ajudant fou:

Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669)  Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:

Gaspar Rigau-Ros i Serra  (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705)  Pintor. Fou retratista notable.

Rifós, Rafael de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVI – Perpinyà, 1620)

Bisbe d’Elna-Perpinyà (1618-20). Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l’orde als regnes hispànics.

Nomenat bisbe d’Elna, obtingué un acord amb el capítol i la comunitat d’Elna (1619), que feia temps que estaven en discòrdia. Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620.

Ricaudy, Louis Anselme Alphonse

Deixa un comentari

(Sisteron, Provença, 4 juliol 1789 – Perpinyà, 16 febrer 1856)

Marí. Ingressà en la marina de guerra francesa (1801).

Participà en diverses accions per tot el món, i, en retirar-se (1851), s’establí a Perpinyà.

Reynier, Josep Francesc

1 Resposta

(Perpinyà, 1741 – 1797)

Impressor. Pertanyia a una família coneguda d’impressors. Fundà el 1776 el primer diari del Rosselló, titulat “Affiches, annonces et avis divers de la province”. L’experiència durà pocs mesos.

Era cunyat de Pere Tastu, amb el qual s’associà posteriorment.

Renaudin, Ernest

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1843 – 1878)

Marí. Germà gran d’Alfred. Des dels disset anys actuà en diverses campanyes. Començà per la d’Itàlia (1860), on fou condecorat. Participà a les expedicions de Xina, Coxinxina i Mèxic.

A la guerra contra Alemanya de 1870 fou ferit al setge d’Estrasburg el 16 d’agost. Reincorporat amb gran zel, fou gravíssimament mutilat per una granada el 23 de setembre. Rebé la medalla militar.

Amb la salut molt malmesa, moriria jove. El seu nom, amb la del seu germà Alfred, figura al monument commemoratiu de 1870 alçat a Perpinyà.

Renaudin, Alfred

1 Resposta

(Perpinyà, 1854 – 1880)

Marí. Germà petit d’Ernest. A setze anys s’allistà a la marina arran de la invasió alemanya. Amb forces desembarcades fou ferit greument al combat de Chartres, on fou condecorat sobre el camp per l’almirall.

Morí ben jove, amb la salut malmesa per les ferides rebudes. Convertit en un dels símbols de la resistència francesa contra els alemanys, la seva memòria ha estat perpetuada al costat de la del seu germà Ernest.

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)

Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.

Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.

Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.

Ponsich i Rondes, Pere

4 Respostes

(Perpinyà, 14 febrer 1912 – 23 desembre 1999)

Historiador i arqueòleg. Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes; en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit.

Es dedicà al periodisme en el diari “Le Roussillon” i, amb Marcel Durliat, fundà la revista “Les Études Roussillonnaises” (1951-57), d’història i arqueologia mediterrànies. Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca.

Fou membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès, i un dels organitzadors de les Jornades Romàniques de Cuixà (des del 1969). També fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ha publicat estudis i articles d’història medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres.

Barrière, Pròsper de la

2 Respostes

(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)

Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.

Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.