Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Menahem ben Selomó Meiri

1 Resposta

(Perpinyà, 1249 – 1316)

(dit Vidal Selomó)  Talmudista, exegeta i comentarista jueu. Tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.

Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer, que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis -on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus- i el Hibbur ha-Tesubà, sobre la penitència.

Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud.

Meliton, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1681 – 1753)

Astrònom. Frare caputxí i mestre de teologia a Tolosa de Llenguadoc. Fou membre de l’acadèmia d’aquesta ciutat i de la de Ciències de París.

Entre les seves obres destaquen Traité sur les Epactes (1738) i Gregoriana correctio… (1743).

Maurín, Pere

Deixa un comentari

(Narbona, França, segle XVIII – Perpinyà, 1816)

Pintor. Anà a residir a Perpinyà, on fou l’iniciador de la família de pintors del mateix cognom.

La seva obra, d’estil neoclàssic, és de qualitat notable.

Foren fills seus:

  • Antoni Maurín  (Perpinyà, 1793 – 1860)  Pintor. Destacà com a retratista.
  • Eugeni Maurín  (Perpinyà, segle XVIII – segle XIX)  Pintor. Encara exposava el 1870. Sobresortí com a retratista.
  • Nicolau Maurín  (Perpinyà, 1799 – 1850)  Pintor. Es mostrà molt influït pels corrents romàntics.

Massé, Ludovic

Deixa un comentari

(Évol, Conflent, 7 gener 1900 – Perpinyà, 24 agost 1982)

Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s’establí a Perpinyà.

És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969).

Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc.

Manalt, Celestí

Deixa un comentari

(Perpinyà, 22 octubre 1867 – 25 maig 1942)

Escultor. D’origen modest, féu primer de tapisser. Visità París, Itàlia, Bèlgica i Espanya, i fou Influït per Constantin Meunier, El Greco i, sobretot, Rodin. Exposà a París i a Barcelona (1917).

La seva producció és d’una gran expressivitat, alhora que té un caire pessimista. La seva millor època va del 1904 al 1924: L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat. La seva Pietat, realització primerenca, és considerada una obra mestra.

Autor del monument als morts de Ribesaltes.

Llupià, Francesc de

3 Respostes

(Rosselló, segle XVI – després 1566)

Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Fou l’iniciador de la línia dels procuradors i governadors.

Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo (Rosselló, segle XVI – 1589)  Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Succeí al seu pare com a procurador reial. Fou l’hereu universal del seu oncle Tomàs de Llupià i de Llupià. Foren fills seus Joan de Llupià i de Saragossa, i:

Gabriel de Llupià i de Saragossa  (Perpinyà, segle XVI – 1623)  Noble. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l’Empordà.

Llobet, Lluís

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1682 – 1755)

Eclesiàstic i astrònom. Conegut pel pseudònim de pare Melitó. Ingressà en l’orde caputxí (1702) i fou lector de filosofia i teologia al convent de Tolosa de Llenguadoc.

Fou guardià de diversos convents del Rosselló. Membre de l’Académie de Sciences de Tolosa.

Publicà diversos treballs sobre el calendari gregorià (Les épactes grégoriannes éclaircies et justifiées, 1738), i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí (Colònia, 1743).

Lloansí, Cebrià

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1903 – 1984)

Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d’Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux.

Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d’Olivier i Romances foraines) i col·laborà a “La Tramontane” i altres periòdics.

Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.

Lliboutry, Lluís

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1924 – 17 agost 2006)

Funcionari de telecomunicacions i polític. Adjunt del batlle de Perpinyà.

Fou creador, amb Josep Deloncle, del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros, del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana (CDACC) de la vila de Perpinyà i president de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes.

Llech-Walter, Renat

1 Resposta

(Perpinyà, 30 març 1906 – 1 febrer 2007)

Escriptor. Ha estat president del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i fundador de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.

Ha publicat els opuscles Regards sur la littérature catalane i Cours d’initiation à la langue catalane (1967).