(Perpinyà, 1682 – 1755)
Eclesiàstic i astrònom. Conegut pel pseudònim de pare Melitó. Ingressà en l’orde caputxí (1702) i fou lector de filosofia i teologia al convent de Tolosa de Llenguadoc.
Fou guardià de diversos convents del Rosselló. Membre de l’Académie de Sciences de Tolosa.
Publicà diversos treballs sobre el calendari gregorià (Les épactes grégoriannes éclaircies et justifiées, 1738), i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí (Colònia, 1743).
(Perpinyà, 1903 – 1984)
Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d’Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux.
Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d’Olivier i Romances foraines) i col·laborà a “La Tramontane” i altres periòdics.
Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.
(Perpinyà, 1924 – 17 agost 2006)
Funcionari de telecomunicacions i polític. Adjunt del batlle de Perpinyà.
Fou creador, amb Josep Deloncle, del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros, del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana (CDACC) de la vila de Perpinyà i president de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes.
(Perpinyà, 30 març 1906 – 1 febrer 2007)
Escriptor. Ha estat president del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i fundador de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
Ha publicat els opuscles Regards sur la littérature catalane i Cours d’initiation à la langue catalane (1967).
(Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Patriota. Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans, casat amb Anna M. de Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serdinyà i Joncet.
Col·laborador del seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler en el complot de Vilafranca de Conflent. Foren traïts i torturats, ambdós es negaren a confessar i foren executats a la plaça de la Llotja de Perpinyà.
Foren els pares de Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell, i de:
Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell (Vilafranca de Conflent, Conflent, vers 1650 – Catalunya Nord, segle XVII) Se l’acusà d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d’entrar en un convent.
(Perpinyà, 1288 – 1344)
Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exegeta jueu. Féu comentaris al Pentateuc, i escriví diversos llibres bíblics, un llibre de lògica, onze comentaris sobre les obres d’Aristòtil i cinc llibres de matemàtiques.
A l’obra Les guerres del Senyor, sobre la filosofia de la religió, fixà una línia d’acostament a l’aristotelisme.
(Perpinyà, 1828 – 1906)
Erudit i polític. Nét de Charles-Pierre de Lamer. Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus (1881-84).
Fou un dels fundadors de l’Associació Politècnica dels Pirineus Orientals, en la qual féu importants conferències de tema històric i literari.
(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)
Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.
Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.
(Perpinyà, 1913 – 2002)
Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D’ençà del 1945 treballà a París.
Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L’offre de rétrocession du Roussillon à l’Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.
(Vinçà, Conflent, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)
Religiós. El 1688 publicà a Perpinyà l’obra Regles i documents particulars per la vida eremítica.
Dades dels Països Catalans 