(Perpinyà, 2 febrer 1902 – 24 gener 1915)
Setmanari socialista. Fou administrat sempre per Joan Manalt.
(Perpinyà, 2 febrer 1902 – 24 gener 1915)
Setmanari socialista. Fou administrat sempre per Joan Manalt.
Obrador de ceràmica, al barri de Sant Galdric, creat per Fermí Bauby. S’hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos.
Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc.
(Perpinyà, Rosselló, 1614 – 1794)
Col·legi de segon ensenyament. El 1661 Lluís XIV de França en confià el govern als jesuïtes per tal de propagar les idees franceses.
A causa de l’expulsió de la Companyia de Jesús el 1762, passà a càrrec de la clerecia secular fins al 1789. Desaparegué el 1794 i fou destruït.
(Perpinyà, 13 març 1961 – 1988)
Revista cultural fundada pel Grup Rossellonès d’Estudis Catalans. Era bilingüe.
Entre els seus col·laboradors destaquen Pau Roure, Josep Sebastià Pons, Enric Guiter, Josep Maria Corredor, Gumersind Gomila, Baldric de Praga i Elisabet Oliveres.
(Perpinyà, 1911 – 1926)
Revista d’història i d’arqueologia, principalment del Rosselló. Fundada i dirigida per Pierre Vidal. Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane.
Publicà una gran quantitat de documents importants i hi col·laboraren, entre molts d’altres, F.P. Thiers, Alart, P. Puiggarí, Pere Vidal, Josep Calmette, Enric Aragon -que la dirigia el 1920-, Josep Sebastià Pons i M. Robin.
(Perpinyà, 2 maig 1870 – 12 agost 1944)
Diari aparegut com a successor del “Journal des Pyrénées-Orientales”. Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries.
El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat.
(Perpinyà, 1900 – 1906)
Publicació. Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, P. Masnou i Bernard Palustre. La seva finalitat era l’estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l’arqueologia del Rosselló i dels altres Països Catalans.
Hi col·laboraren també Josep Calmette, Joan Capeille, Jaume Freixe, G. Mollart Mollat, J. Sarrete, M. Pratx, A. Salsas, etc. Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per “La Revue Catalane”.
(Perpinyà, 15 gener 1907 – octubre 1921)
Publicació mensual. Edità 174 números. Fundada com a successora de la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon” per un grup d’erudits encapçalats per Pere Vidal.
Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi col·laboraren Joan Amade, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, Josep Sebastià Pons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc.
Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó.
(Perpinyà, 26 octubre 1902 – 30 març 1906)
Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.
(Perpinyà, 1954 – 1971)
Revista dirigida per Pau Chichet. De presentació luxosa i molt il·lustrada, fou el primer any mensual i després trimestral.
Els temes eren molt variats (història, turisme, lletres, arts, etc). Hi col·laboraren, entre altres, Horaci Chauvet, Marcel Durliat, Yves Hoffmann, Pere Ponsich.