(Perpinyà, 1905 – Prada, Conflent, 1914)
Publicació setmanal en francès. Òrgan del Bloc Republicà. Hi col·laboraren Joan Bourrat, Víctor Dalbiez i Arrous, que la dirigí.
Rival de “L’Indépendant”, atacà Manuel Brousse i Juli Escarguel.
Publicà algunes historietes còmiques en català.
(Perpinyà, 1949 – 1956)
Revista trimestral, patrocinada per Just Calveyrach. Subtitulada Revue du Classicisme Méditerranée i des del segon número Revue Méditerranéenne.
Dirigida per Albert Janicot, publicà articles literaris i poemes, sobretot en francès.
(Perpinyà, setembre 1896 – 14 setembre 1914)
Periòdic. Propugnà la descentralització de França i defensà les arrels catalanes del Rosselló.
Dirigit per Josep Payret, informà del moviment comercial, marítim i cultural.
Dedicà una especial atenció a la llengua catalana.
(Perpinyà, 1 gener 1846 – )
Diari del matí, el més important de la Catalunya Nord. Des de la seva fundació observà sempre una actitud republicana.
Deixà d’aparèixer durant el període 1853-69 i en els primers anys després de la II Guerra Mundial, per tornar posteriorment amb molta força.
(Perpinyà, 14 desembre 1889 – 1903)
Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall.
De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse.
El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista.
(Perpinyà, 1960 – )
(GREC) Associació cultural fundada per difondre el català al Rosselló, d’acord amb la línia normativa de Pompeu Fabra i aprofitant les migrades lleis franceses referents a les llengües regionals. Ha organitzat diades, commemoracions, festes culturals i la publicació de la revista cultural “Sant Joan i Barres”.
El 1968 hi hagué una escissió minoritària d’elements conservadors que fundaren l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
El 1969 inicià la Universitat Catalana d’Estiu a Prada (Conflent), conjuntament amb el Grup Cultural de Joventut Catalana.
(Perpinyà, 1980 – )
Associació cultural. Creada per la gairebé totalitat de les associacions catalanes de la Catalunya del Nord com a resposta a la política francesa que pretenia la incorporació cultural catalana a la influència llenguadociana amb centre a Montpeller.
La Federació va crear una dinàmica per a la normalització de la llengua i la cultura catalanes en aquelles comarques.
(Perpinyà, setembre 1970 – 1981)
Publicació periòdica. D’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l’Esquerra Catalana dels Treballadors.
Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins.
A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d’esquerres, del qual ha estat l’expressió més radical, fins a l’aparició de “La Nova Falç” (1977).
(Perpinyà, 1922 – 1931)
Periòdic bimensual. Successor de la “Renaissance Catalane”, com a “‘organe de défense des intérêts industriels et commerciaux'”, dirigit per Albert Janicot.
A partir del número 9, Just Calveyrach passà a director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de “‘les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane'”.
Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera. Tingué polèmiques, per això, amb “L’Indépendant”.
Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació.
(Perpinyà, 1951 – )
Revista trimestral. Publicà articles d’història i arqueologia, textos, necrologies d’historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord.
Entre altres, en foren col·laboradors Ramon d’Abadal, Pere Ponsich, M. Durliat i Maties Delcor.
Dades dels Països Catalans 