Arxiu d'etiquetes: periodistes

Altadill i Teixidó, Antoni

(Tortosa, Baix Ebre, 17 abril 1828 – Barcelona, 15 gener 1880)

Novel·lista, dramaturg i periodista en castellà. Germà de Carles. Utilitzà el pseudònim Antonio de Padua. Estudis inacabats de dret.

A Madrid fundà el periòdic democràtic “El Pueblo”, i a Barcelona fou redactor de “La Discusión” i “El Estado Catalán”. Amb la República fou governador civil de Guadalajara i de Múrcia.

Escriví amb èxit novel·les socials i de costums, com Barcelona y sus misterios (1860), una sèrie comercial, també novel·lística, de temes bíblics, i alguns drames (Don Jaime el Conquistador, 1861?, etc) i textos polítics (La monarquía sin monarca, 1869, etc).

Alsina Thevenet, Homero

(Montevideo, Uruguai, 6 agost 1922 – 12 desembre 2005)

Periodista i escriptor cinematogràfic. Fill de pare català. El 1976 s’instal·là a Barcelona.

Historiador rigorós del cinema, ha escrit, entre altres obres: Censura y otras presiones sobre el cine (1972), Crónicas de cine (1973), Cine sonoro americano y los Oscars de Hollywood (1975), El libro de la censura cinematográfica (1977), Chaplin, todo un mito (1977) i, en col·laboració amb Joaquim Romaguera, Fuentes y Documentos del Cine (1981).

Almirall i Forasté, Joan

(Barcelona, 1 juliol 1855 – 28 setembre 1927)

Periodista i editor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Llumanera de Nova York”.

Les seves afeccions teatrals el portaren a reunir una important col·lecció de peces escèniques en llengua catalana, avui a la Biblioteca de Catalunya.

Almerich i Sellarès, Lluís

(Barcelona, 12 febrer 1882 – 7 novembre 1952)

Periodista, novel·lista i autor dramàtic. Conegut amb el pseudònim de Clovis Eimeric.

Es dedicà al periodisme, sobretot a Barcelona i a Lleida, i, amb el pseudònim esmentat, amb el de Macià Floris, o amb el seu nom conreà amb gran èxit i difusió la literatura infantil i rosa.

Aleu, Antoni de P.

(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)

Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.

Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.

Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.

Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.

Aldavert i Martorell, Pere

(Barcelona, 12 setembre 1850 – 5 desembre 1932)

Periodista i polític. Col·laborador i amic d’Àngel Guimerà. Amb ell intervingué en la fundació del grup La Jove Catalunya. Va pertànyer al grup fundador de “La Gramalla” (1870), del qual fou president.

Va ésser director durant quatre anys de la revista “La Renaixença” (1871), convertida en diari posteriorment (1881).

President de la Lliga de Catalunya, va intervenir a l’Assemblea de Manresa (1892) i es destacà dins la Unió Catalanista.

Publicà diversos volums de versos i prosa, en alguns dels quals descriu records de la seva joventut; entre ells destaquen Feina nova, feina vella (1906), Encara som de moda (1907) i Per fer la dotzena (1908).

Darrerament va fundar “Nos ab Nos” (1911-12), revista setmanal, redactada tota per ell.

Albert i Montaner, Lluís

(Barcelona, 1930 – 6 juny 2015)

Escriptor. Ha conreat el periodisme i, sobretot, el guió radiofònic. En aquest gènere ha esdevingut un dels especialistes més fecunds i coneguts.

També ha escrit obres per al teatre escènic, com la titulada L’arbre caigut, en col·laboració amb Lluís Coquard, publicada en 1957.

Agustí i Peypoch, Ignasi

(Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 setembre 1913 – Barcelona, 26 febrer 1974)

Escriptor i periodista. Començà la seva obra literària en català: El veler (1932), recull de poemes, L’esfondrada (1934), drama en vers, i Benaventurats els lladres (1935), narració.

Després de la guerra civil començà una nova etapa exclusivament en castellà, en què descrivia l’ambient de la burgesia barcelonina: Mariona Rebull (1944), El Viudo Rius (1945), Desiderio (1957), 19 de julio (1965) i Guerra civil (1972). També publicà unes memòries: Ganas de hablar.

Aguilar i Diana, Màrius

(Huete, Conca, 1883 – Montpeller, França, 1950 ?)

Periodista. Fou redactor d'”El Radical”, de València, el 1908 es traslladà a Barcelona i entrà a la redacció d’“El Poble Català” on feu diverses seccions. També col·laborà a algunes altres publicacions de vida efímera.

Fou per un temps director de “La Campana de Gràcia”, de “L’Esquella de la Torratxa” i d’“El Día Gráfico”, col·laborà al “Papitu”, publicà treballs a la “Revista de Catalunya”. El 1914 abandonà “El Poble Català” en protesta pel pacte de Sant Gervasi.

Del 1915 al 1918 escriví a la revista “Iberia”, també fou col·laborador i redactor d’altres publicacions, com el diari “El Diluvio”.

El 1939 s’exilià a Perpinyà i el 1945 encara col·laborà a la revista “Per Catalunya”, editada a Niça.

L’any 1943 aparegué a Barcelona el llibre Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 signat per “Luis Cabañas Guevara” que hom creu que era un pseudònim de Màrius Aguilar i de Rafael Moragas. És autor també d’altres llibres, alguns dels quals publicats amb pseudònim.

Abril i Pons, Joan Albert

(Barcelona, 19 gener 1947 – )

Realitzador cinematogràfic i periodista. Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a enviat especial en diversos conflictes internacionals a l’Àsia i a l’Àfrica.

Posteriorment esdevingué cap d’espectacles del diari “Avui” i a partir del 1977 realitzà diversos curts metratges i documentals. Director dels llargs metratges: Viatge a l’última estació (1982), L’home de neó (1988), La recerca de la felicitat (1991).

Va ser un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra i va participar a l’Assemblea de Catalunya.

Fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Ateneu Barcelonès (1997-2005).