Arxiu d'etiquetes: periodistes

Aleu, Antoni de P.

2 Respostes

(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)

Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.

Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.

Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.

Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.

Aldavert i Martorell, Pere

2 Respostes

(Barcelona, 12 setembre 1850 – 5 desembre 1932)

Periodista i polític. Col·laborador i amic d’Àngel Guimerà. Amb ell intervingué en la fundació del grup La Jove Catalunya. Va pertànyer al grup fundador de “La Gramalla” (1870), del qual fou president.

Va ésser director durant quatre anys de la revista “La Renaixença” (1871), convertida en diari posteriorment (1881).

President de la Lliga de Catalunya, va intervenir a l’Assemblea de Manresa (1892) i es destacà dins la Unió Catalanista.

Publicà diversos volums de versos i prosa, en alguns dels quals descriu records de la seva joventut; entre ells destaquen Feina nova, feina vella (1906), Encara som de moda (1907) i Per fer la dotzena (1908).

Darrerament va fundar “Nos ab Nos” (1911-12), revista setmanal, redactada tota per ell.

Albert i Montaner, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – 6 juny 2015)

Escriptor. Ha conreat el periodisme i, sobretot, el guió radiofònic. En aquest gènere ha esdevingut un dels especialistes més fecunds i coneguts.

També ha escrit obres per al teatre escènic, com la titulada L’arbre caigut, en col·laboració amb Lluís Coquard, publicada en 1957.

Agustí i Peypoch, Ignasi

2 Respostes

(Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 setembre 1913 – Barcelona, 26 febrer 1974)

Escriptor i periodista. Començà la seva obra literària en català: El veler (1932), recull de poemes, L’esfondrada (1934), drama en vers, i Benaventurats els lladres (1935), narració.

Després de la guerra civil començà una nova etapa exclusivament en castellà, en què descrivia l’ambient de la burgesia barcelonina: Mariona Rebull (1944), El Viudo Rius (1945), Desiderio (1957), 19 de julio (1965) i Guerra civil (1972). També publicà unes memòries: Ganas de hablar.

Aguilar i Diana, Màrius

6 Respostes

(Huete, Conca, 1883 – Montpeller, França, 1950 ?)

Periodista. Fou redactor d'”El Radical”, de València, el 1908 es traslladà a Barcelona i entrà a la redacció d’“El Poble Català” on feu diverses seccions. També col·laborà a algunes altres publicacions de vida efímera.

Fou per un temps director de “La Campana de Gràcia”, de “L’Esquella de la Torratxa” i d’“El Día Gráfico”, col·laborà al “Papitu”, publicà treballs a la “Revista de Catalunya”. El 1914 abandonà “El Poble Català” en protesta pel pacte de Sant Gervasi.

Del 1915 al 1918 escriví a la revista “Iberia”, també fou col·laborador i redactor d’altres publicacions, com el diari “El Diluvio”.

El 1939 s’exilià a Perpinyà i el 1945 encara col·laborà a la revista “Per Catalunya”, editada a Niça.

L’any 1943 aparegué a Barcelona el llibre Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 signat per “Luis Cabañas Guevara” que hom creu que era un pseudònim de Màrius Aguilar i de Rafael Moragas. És autor també d’altres llibres, alguns dels quals publicats amb pseudònim.

Abril i Pons, Joan Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 gener 1947 – )

Realitzador cinematogràfic i periodista. Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a enviat especial en diversos conflictes internacionals a l’Àsia i a l’Àfrica.

Posteriorment esdevingué cap d’espectacles del diari “Avui” i a partir del 1977 realitzà diversos curts metratges i documentals. Director dels llargs metratges: Viatge a l’última estació (1982), L’home de neó (1988), La recerca de la felicitat (1991).

Va ser un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra i va participar a l’Assemblea de Catalunya.

Fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Ateneu Barcelonès (1997-2005).

Xammar i Puigventós, Eugeni

2 Respostes

(Barcelona, 17 gener 1888 – l’Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 5 desembre 1973)

Periodista. De jove marxà a l’Argentina i després visqué més de mitja vida fora de Catalunya. Poliglot i bohemi, fou redactor d'”El Poble Català”, “La Publicidad”, de la revista “Iberia”, etc. Exercí com a corresponsal de premsa de molts diaris d’Europa i d’Amèrica. Escriví a “La Veu de Catalunya”, “La publicitat” i “El Sol” de Madrid.

Fou cap de premsa de l’ambaixada de la República Espanyola a París durant la guerra civil, redactor de l’Associated Press a França i funcionari de les Nacions Unides.

Publicà un fullet aliadòfil, Contra la idea d’Imperi (1916), La Société de Nations (1921) i les memòries Seixanta anys d’anar pel món (1974).

Vinardell i Roig, Artur

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 13 desembre 1852 – Girona, 17 gener 1937)

Periodista i escriptor. Republicà, participà des de molt jove en nombroses activitats periodístiques: “El Faro Bisbalense”, “El Independiente” de Girona -del qual fou director i fundador-, “Revista de Gerona” i “El Demócrata”, on publicà un article que l’obligà a exiliar-se a París (1887-1925).

S’especialitzà en la traducció d’obres mèdiques franceses al castellà; traduí també dues obres de Guimerà al francès. Dirigí la revista “Catalunya-París” (1903-04), portaveu del Centre Català de París, i “París Quichotte” (1905). En 1888-90 redactà el full autògraf “El Corresponsal de París”.

De nou a Girona, hom creà la Biblioteca Municipal amb la donació dels seus llibres, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial. Col·laborà també a “La Publicidad”, “El Diluvio” i “El Autonomista”.

Publicà El partido republicano en España (1895), España en París (1902) i Hores tràgiques i anecdòtiques de la guerra (1930). Deixà també inèdits dos llibres sobre la Primera Guerra Mundial.

Villatoro i Lamolla, Vicenç

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 22 gener 1957 – )

Escriptor i periodista. Col·laborador habitualment de diaris i revistes i director del diari “Avui” (1993-96) i de la secció de cultura d'”El Correo Catalán”. Ha estat presentador i director dels programes de TV3 Trossos, Crònica Tres i Millenium.

S’inicià com a narrador amb Evangeli gris (1982, premi Sant Jordi), i continuà amb País d’Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Titànic (1990), Del call a la sinagoga (1992), La claror del juliol (1997), entre d’altres.

Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, és autor de llibres juvenils, entre els quals sobresurten Papers robats que cremen (1981), i de diversos reculls d’articles i impressions: A l’inrevés (1989) i Apologies (1990).

El 1997 fou nomenat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web: Vicenç Villatoro

Vilar i Bàguena, Sergi

Deixa un comentari

(València, 18 juny 1935 – Barcelona, 23 octubre 1998)

Periodista i sociòleg. Es doctorà en sociologia (1974) per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques (1978) per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC. Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions.

Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad (1962 i 1964), El poder está en la calle (1968), Cataluña en España (1968), Cuba, socialismo y democracia (1973) i Sociedad, información y poder (1992), però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició democràtica: La oposición a la dictadura (1976), La naturaleza del franquismo (1977), tesi doctoral del 1974, Historia del antifranquismo, 1939-1975 (1984), La década sorprendente 1976-86 (1986, Premio Espejo de España), alguns dels quals han esdevingut obres de referència.