Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Carbonell i Mumbrú, Maria

1 Resposta

(Barcelona, 26 juny 1911 – 20 juliol 1988)

Pianista i pedagoga. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va transmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-.

Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebrà concerts periòdicament.

Carbó i González, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Curaçao, Antilles Holandeses, 1822 – Barcelona, 1846)

Poeta. El 1851, Manuel Milà i Fontanals, cosí seu, va publicar les seves poesies de caire romàntic (odes i balades) juntament amb les de J. Semis i Pau Piferrer.

Dedicat a l’ensenyament, publicà la “Revista General de Instrucción Pública”, amb la col·laboració de Laureà Figuerola.

Canals i Cendrós, Maria Remei

2 Respostes

(Barcelona, 12 març 1914 – 28 juliol 2010)

Pianista. Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà amb Ricard Viñes.

Exercí una notable tasca pedagògica i ha fundat el premi Maria Canals d’execució musical.

És autora del llibre Una vida dins la música (1969), i ha fet nombrosos enregistraments.

Estava casada amb l’escriptor, compositor i crític musical Rossend Llates i Serrat.

Enllaç web:  Concurs Maria Canals

Canals, Ramon

2 Respostes

(Girona, 1929 – segle XX)

Pedagog i eclesiàstic. Consiliari de diversos centres docents.

Ha escrit amb col·laboració de Pere Darder i Vidal El nen i l’altre. Aquesta obra guanyà el premi Antoni Balmanya 1965, i fou publicada l’any següent.

Caminals i Oliveres, Josep

Deixa un comentari

(Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979)

Pianista. Deixeble d’Enric Granados.

Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys.

Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals.

Calvet, Ezequiel

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1851)

Capità de fragata i director de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1835).

En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint.

Calls, Benet

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Pere Pau Muntanya. Col·laborà amb aquest en diversos treballs.

Des del 1824 tingué un acadèmia particular de pintura.

Butlletí dels Mestres

4 Respostes

(Barcelona, 1922 – 1938)

Suplement pedagògic de la revista “Quaderns d’Estudi”, creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d’Alexandre Galí. Suspesa el 1926, tornà a publicar-se des del 1931 fins al 1938.

Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres. Hi hagué un bon cos de redacció i hi col·laboraren també pedagogs forans.

Busquets i Grabulosa, Lluís

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 18 març 1947 – )

Escriptor i periodista. Pedagog expert en mitjans audiovisuals, publicà Para leer la imagen: mass-media y educación (1977) i ha col·laborat en diverses activitats.

També ha publicat les narracions Víctor (1965), El cavallet (1968), Passarelles (1980), El follet foll i (Qu)eixalades (ambdués el 1982) i El llimerol (papers d’un ionqui) (1984), la novel·la juvenil Viatge fantàstic (1981), el recull de contes Històries de debó (1982) i la recopilació de les seves entrevistes a “El Correo Catalán” (Plomes catalanes contemporànies, 1980, premi Baldiri Reixac, i Plomes catalanes d’avui, 1982).

Buscarons i Pastells, Lluís

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)

Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.

Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).

Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.