Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Carbonell i Mumbrú, Maria

(Barcelona, 26 juny 1911 – 20 juliol 1988)

Pianista i pedagoga. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va transmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-.

Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebrà concerts periòdicament.

Carbó i González, Joan Francesc

(Curaçao, Antilles Holandeses, 1822 – Barcelona, 1846)

Poeta. El 1851, Manuel Milà i Fontanals, cosí seu, va publicar les seves poesies de caire romàntic (odes i balades) juntament amb les de J. Semis i Pau Piferrer.

Dedicat a l’ensenyament, publicà la “Revista General de Instrucción Pública”, amb la col·laboració de Laureà Figuerola.

Canals i Cendrós, Maria Remei

(Barcelona, 12 març 1914 – 28 juliol 2010)

Pianista. Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà amb Ricard Viñes.

Exercí una notable tasca pedagògica i ha fundat el premi Maria Canals d’execució musical.

És autora del llibre Una vida dins la música (1969), i ha fet nombrosos enregistraments.

Estava casada amb l’escriptor, compositor i crític musical Rossend Llates i Serrat.

Enllaç web:  Concurs Maria Canals

Canals, Ramon

(Girona, 1929 – segle XX)

Pedagog i eclesiàstic. Consiliari de diversos centres docents.

Ha escrit amb col·laboració de Pere Darder i Vidal El nen i l’altre. Aquesta obra guanyà el premi Antoni Balmanya 1965, i fou publicada l’any següent.

Caminals i Oliveres, Josep

(Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979)

Pianista. Deixeble d’Enric Granados.

Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys.

Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals.

Calvet, Ezequiel

(Barcelona, 1780 – 1851)

Capità de fragata i director de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1835).

En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint.

Calls, Benet

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Pere Pau Muntanya. Col·laborà amb aquest en diversos treballs.

Des del 1824 tingué un acadèmia particular de pintura.

Butlletí dels Mestres

(Barcelona, 1922 – 1938)

Suplement pedagògic de la revista “Quaderns d’Estudi”, creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d’Alexandre Galí. Suspesa el 1926, tornà a publicar-se des del 1931 fins al 1938.

Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres. Hi hagué un bon cos de redacció i hi col·laboraren també pedagogs forans.

Busquets i Grabulosa, Lluís

(Olot, Garrotxa, 18 març 1947 – )

Escriptor i periodista. Pedagog expert en mitjans audiovisuals, publicà Para leer la imagen: mass-media y educación (1977) i ha col·laborat en diverses activitats.

També ha publicat les narracions Víctor (1965), El cavallet (1968), Passarelles (1980), El follet foll i (Qu)eixalades (ambdués el 1982) i El llimerol (papers d’un ionqui) (1984), la novel·la juvenil Viatge fantàstic (1981), el recull de contes Històries de debó (1982) i la recopilació de les seves entrevistes a “El Correo Catalán” (Plomes catalanes contemporànies, 1980, premi Baldiri Reixac, i Plomes catalanes d’avui, 1982).

Buscarons i Pastells, Lluís

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)

Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.

Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).

Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.