Veure> Federació Comunista de Llevant (organisme polític, 1923-36).
Arxiu d'etiquetes: partits polítics
Federació Comunista de Llevant
(País Valencià, 1923 – 1936)
Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants.
Durant la guerra civil tingué “Frente Rojo” com a òrgan de premsa.
Falç, Joventut Nacionalista la *
Veure> Joventut Nacionalista la Falç (agrupació catalanista, 1918-39).
Esquerra Valenciana
(València, 26 juliol 1934 – 1937)
Partit polític republicà i autonomista. Fundat per un grup de dissidents (el sector més federalista i esquerrà) del Partit d’Unió Republicana Autonomista de Sigfrid Blasco-Ibáñez.
Presidit per Vicent Marco i Miranda, intentava de connectar amb la vella arrel federalista del republicanisme valencià i evolucionà cap a un marcat nacionalisme.
Va participar, integrada en el Front Popular, en les eleccions del febrer de 1936, on el seu president tragué una acta de diputat a les corts per València, i ingressà dins la minoria parlamentària de l’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una creixent vinculació.
A partir del 1937 tingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits.
Esquerra Republicana del País Valencià
(Castelló de la Plana, 1934 – 1936)
Agrupació política. Tingué com a principal objectiu la lluita per l’autonomia política i administrativa del País Valencià. Integrà fonamentalment tres sectors: republicans, radical-socialistes i partidaris d’Azaña.
El grup tingué una duració fugaç; el 1935 un sector s’acoblà dins Izquierda Republicana, mentre la resta de l’agrupació s’integrà l’any següent dins Esquerra Valenciana.
Esquerra Republicana Balear
(Illes Balears, abril 1934 – 1938)
Grup polític. Fundat per la fusió dels partits Republicà Radical i Socialista Independent i de l’Acció Republicana de Mallorca; posteriorment s’hi afegiren les seccions d’Izquierda Comunista de Menorca i Eivissa.
Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer (president honorari) i Emili Darder.
Adoptà un fort caràcter regionalista i defensà l’autonomia de les Illes i va publicar el setmanari “República”, el diari “Antorxa” i el butlletí “Mallorca Nova”, editat a Barcelona durant la guerra civil (1937-38).
Esquerra Catalana dels Treballadors
(castell de Pradells, Vallespir, 21 octubre 1972 – 1981)
(ECT) Organització política. Cronològicament la primera d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
Fundada con a derivació política del CREA, per tal de lluitar per l’emancipació social del poble treballador i, en un primer pas, per aconseguir un estatut d’autonomia nacional dins l’estat francès.
Entre els seus dirigents més destacats cal fer menció de Miquel Mayol (que en sortí el 1981, data de dissolució del partit), Jaume Roure, Pere Iu Baron (que el 1977 se n’escindí per fundar l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional) i Maria Àngels Falqués.
Heretà del CREA l’òrgan d’expressió “La Falç”.
Dreta Regional Valenciana
(València, 1930 – 1933)
(DRV) Partit polític conservador. Favorable a un cert reformisme d’inspiració cristiana. Fou fundada després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, al voltant del “Diario de Valencia” i presidit per Lluís Lúcia. Durant la Segona República esdevingué la segona força del País Valencià.
El 1933 passà a formar part de la CEDA, la fundació de la qual va ésser impulsada pel mateix Lluís Lúcia.
El mateix any 1933 es fundà a València un grup de tendència similar, però obertament valencianista: Acció Nacionalista Valenciana.
CREA *
Sigla del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació (organisme polític, 1970-72).
Conjunció
(País Valencià, 1932 – 1933)
Acord pres entre diversos partits polítics -entre els quals, a més d’altres grups menors, l’Agrupació Valencianista Republicana (posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra), el PSOE i el Partit Radical Socialista- a favor de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme (Partit d’Unió Republicana Autonomista) i de la Dreta Regional Valenciana.
Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933.
