Arxiu d'etiquetes: partits polítics

Comitè Executiu Popular

1 Resposta

(València, 22 juliol 1936 – 8 gener 1937)

Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20 de juliol, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital.

Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista Zabalza, es constituí entorn de representants dels sindicats (2 de la CNT i 2 de la UGT) i 1 per cadascun dels diferents partits.

Aconseguí inicialment de marginar la influència de la Junta Delegada del Govern Republicà i dirigí la formació de les primeres columnes de milicians i l’establiment de tribunals populars.

De tota manera, després del trasllat a València del govern de la República, el Comitè hagué d’acceptar la dissolució. Fou substituït per diversos consells provincials.

Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació

5 Respostes

(Rosselló, 1970 – 1972)

(CREA)  Organisme. Successor del Front de Joventut Catalana, creat per lluitar contra la colonització del Rosselló.

El principal animador fou l’advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, “La Falç” (set números).

A la fi del 1972 el succeí l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que ha presentat (1973) un candidat (Miquel Mayol) a les eleccions legislatives.

Círculo Cultural Aparici y Guijarro

Deixa un comentari

(València, 1959 – )

Societat. Fundada per un grup carlí, com a plataforma per a les activitats públiques d’aquest sector polític. Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l’una que recollia la ideologia tradicionalista, i l’altra que evolucionava cap a l’esquerra.

El 1970 aparegué el butlletí informatiu “Aparici y Guijarro“, el qual hagué de canviar el seu contingut en algunes ocasions a conseqüència de la censura governativa. A partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe “Tots”.

Sobretot d’ençà de la reforma política democràtica el Círculo esdevingué una de les institucions més anticatalanistes, oposada radicalment als intents de recuperació nacional al País Valencià.

Centre Regionalista Valentí

3 Respostes

(València, 1908)

Nom adoptat per la societat València Nova, en un intent d’ampliar la seva base i de revifar una altra vegada la Solidaritat Valenciana.

El seu secretari fou Miquel Duran i Tortajada. No reeixí per manca de suport popular.

Centre Regionalista de Mallorca

4 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1917 – 1919)

Entitat política. Creada per Guillem Forteza seguint l’orientació iniciada per Joan Estelrich pel gener de 1917 a “La Veu de Mallorca”.

Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric. Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits (1919).

Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué.

Centre Autonomista de Mallorca

4 Respostes

(Palma de Mallorca, maig 1930 – gener 1931)

Entitat política. Formada per un grup d’intel·lectuals de dreta i que ressuscità el periòdic “La Veu de Mallorca”,

S’uní amb el Centre o Partit Regionalista de Mallorca, fundat pel gener de 1931.

CC-UCD *

Deixa un comentari

Sigla del partit polític Centristes de Catalunya-UCD  (1978-84).

CC * -Centre Català-

Deixa un comentari

Sigla del partit polític Centre Català  (1976-78).

Cantó Valencià

1 Resposta

(València, 19 juliol 1873 – 8 agost 1873)

Entitat política. Constituïda per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles.

Fou dissolt en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos; els membres de la junta es refugiaren a Cartagena.

Bloc Nacionalista Valencià

2 Respostes

(País Valencià, 9 setembre 1997 – )

(BNV o BLOC) Organització política nacionalista valenciana. Constituïda com a federació de partits, que integrà la Unitat del Poble Valencià (UPV), Partit Valencià Nacionalista i Nacionalistes d’Alcoi. El seu primer Congrés Nacional, celebrat al gener de 2000, escollí una nova direcció encapçalada per Pere Mayor.

En les eleccions municipals del 1999, es convertí en la tercera força política valenciana pel que fa a presència municipal, i obtingué representació en 122 municipis. No aconseguí representació parlamentària en les eleccions a les Corts Valencianes del 1999. Respecte a les eleccions europees del mateix dia, es presentà en coalició amb Convergència i Unió i el Partit Socialista de Mallorca, i aconseguí el 2,4% dels vots del País Valencià.

En les eleccions generals del 13 de març de 2000 no obtingué representació parlamentària.