(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal.
Presa del riu Segura, construïda entre el 1571 i el 1615, des d’on és derivada l’aigua cap a les hortes dels termes d’Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.
Afluent esquerrà del Segre. En travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut.
(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)
(o de Darnius-Boadella) Pantà del riu Muga, inaugurat el 1969.
Té 3,6 km2 de superfície i inunda part dels termes de Darnius i Sant Llorenç de la Muga.
S’aprofita per regular el riu, regar i produir electricitat.
(Berguedà)
Pantà regulador del Llobregat, inaugurat el 1976. Té una capacitat de 115 hm3 i l’alçada de la presa és de 102 m.
És aprofitat també per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat.
(Conca de Barberà / Alt Camp / Tarragonès)
Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l’est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d’Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s’encaixa a l’estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrània entre Altafulla i Tamarit.
No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitament dels recursos hídrics per a la indústria i l’agricultura.
El seu cabal és molt irregular, amb acusats estiatges.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Embassament, situat al curs baix del riu de Foix. La superfície de la conca d’alimentació és de 209 km2.
Té 4.550 m de llargada, 170 m d’amplada i 32 m d’alçada a la resclosa, i capacitat per a 6,2 milions de m3 d’aigua.
Fa una funció doble: regulació de les riuades i regatge d’antigues àrees de secà.
El projecte de construcció (1903) fou aprovat el 1909; les obres es perllongaren del 1912 al 1936 i es posà en funcionament el 1937.
Embassament de l’Ebre. Té una capacitat d’11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana.
Gairebé tota l’energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.
És un pantà molt contaminat pels vessaments químics d’Ercros entre abans del 1988 i el 1993, el que donà lloc a un faraònic projecte de descontaminació valorat en 165 milions d’euros.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.
El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.
Antic estany d’origen glacial del Pirineu central, situat a la capçalera de la Noguera de Tor (1.723 m alt), a la vall de Boí, al peu del pic de Comaloforno.
Convertit en l’embassament de Cavallers per una presa de 70 m d’alçada, acumula uns 15.754.000 m3 d’aigua i alimenta la central de Caldes de Boí.