(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal.
Aulerit, pantà d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pantans
Alfeitamí, assut d’
Presa del riu Segura, construïda entre el 1571 i el 1615, des d’on és derivada l’aigua cap a les hortes dels termes d’Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.
Burgebut, barranc de
Afluent esquerrà del Segre. En travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut.
Boadella, pantà de
(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)
(o de Darnius-Boadella) Pantà del riu Muga, inaugurat el 1969.
Té 3,6 km2 de superfície i inunda part dels termes de Darnius i Sant Llorenç de la Muga.
S’aprofita per regular el riu, regar i produir electricitat.
Baells, pantà de la
(Berguedà)
Pantà regulador del Llobregat, inaugurat el 1976. Té una capacitat de 115 hm3 i l’alçada de la presa és de 102 m.
És aprofitat també per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat.
Gaià, el -Camp de Tarragona-
(Conca de Barberà / Alt Camp / Tarragonès)
Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l’est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d’Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s’encaixa a l’estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrània entre Altafulla i Tamarit.
No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitament dels recursos hídrics per a la indústria i l’agricultura.
El seu cabal és molt irregular, amb acusats estiatges.
Foix, embassament de
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Embassament, situat al curs baix del riu de Foix. La superfície de la conca d’alimentació és de 209 km2.
Té 4.550 m de llargada, 170 m d’amplada i 32 m d’alçada a la resclosa, i capacitat per a 6,2 milions de m3 d’aigua.
Fa una funció doble: regulació de les riuades i regatge d’antigues àrees de secà.
El projecte de construcció (1903) fou aprovat el 1909; les obres es perllongaren del 1912 al 1936 i es posà en funcionament el 1937.
Flix, embassament de
Embassament de l’Ebre. Té una capacitat d’11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana.
Gairebé tota l’energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.
És un pantà molt contaminat pels vessaments químics d’Ercros entre abans del 1988 i el 1993, el que donà lloc a un faraònic projecte de descontaminació valorat en 165 milions d’euros.
Escales, pas d’ -Alta Ribagorça-
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.
El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.
Cavallers, estany de -Alta Ribagorça-
Antic estany d’origen glacial del Pirineu central, situat a la capçalera de la Noguera de Tor (1.723 m alt), a la vall de Boí, al peu del pic de Comaloforno.
Convertit en l’embassament de Cavallers per una presa de 70 m d’alçada, acumula uns 15.754.000 m3 d’aigua i alimenta la central de Caldes de Boí.
Dades dels Països Catalans 