(Palma de Mallorca, 1915 – Santanyí, Mallorca, 6 agost 2000)
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer. En la seva pintura es barreja la influència d’alguns pintors mallorquins actuals i d’alguns d’estrangers.
A les seves galeries té un bon arxiu biobibliogràfic de pintors mallorquins.
(Palma de Mallorca, 1898 – 1971)
Arabista. Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Estudi General Lul·lià i a l’Escola de Comerç, de Palma de Mallorca.
Ha publicat Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana (1931; reeditat, 1968), Gramática elemental de la lengua árabe (1968, 4a. edició) i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit.
Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari àrab-castellà.
(Palma de Mallorca, 1280 – Pamplona, Navarra, 1313)
Poeta i frare franciscà. Mestre de teologia a la universitat de París i provincial de l’orde dominicà a la corona catalano-aragonesa a partir del 1312. Aquell mateix any establí una acadèmia de llengua aràbiga a Xàtiva.
Entre els diversos escrits de tema religiós, cal fer esment de la versió en vers de la Bíblia.
(Palma de Mallorca, 1804 – 1871)
Pintor i dibuixant. Considerat un dels millors retratistes mallorquins del segle XIX. S’adaptà als més diversos estils. Deixeble de Guillem Ferrer.
Conreà la pintura mural i, sobretot, el retrat, com els del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso i Miquel Salvà. És autor d’una gran quantitat de còpies de teles famoses.
Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades.
(Palma de Mallorca, 1748 – 1819)
Religiosa coneguda per Elionor del Sant Rosari.
Produí un cert nombre de poesies d’inspiració religiosa, inèdites.
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1652)
Dominicà. Ingressat a l’orde el 1593, fou superior del convent de Palma de Mallorca.
Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l’any 1612.
Escriví una Relació de la santa vida de… Guillem Malferit.
(Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811)
Jurista. Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca. Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús (1781) i les doctrines lul·lianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea.
Formà part dels consells reials (1782), fou assessor de la intendència de Catalunya (1798) i alcalde major de Sevilla (1807), on fou catedràtic de lleis.
Publicà Compendio de Historia Universal (1796).
Fou el pare de l’historiador Joaquim Maria Bover i de Rosselló.
(Son Sardina, Palma de Mallorca, 12 octubre 1896 – 10 octubre 1977)
Ciclista, dit popularment es Sardiner.
Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista (1919), velocitat (1919, 1920 i 1925), carretera (1920) i darrere moto (1919, 1920, 1924, 1925).
Fou el pare del també ciclista Miquel Bover i Pons.
(Palma de Mallorca, 23 maig 1720 – 13 agost 1799)
Poeta líric i dramàtic en castellà.
Escriví poesies i les comèdies històriques Don Jaime I conde de Barcelona i La conquista de Mallorca (Barcelona, 1792), aquesta darrera amb el llenguatge i tots els elements del teatre de l’època.
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1928 – 25 gener 1966)
Ciclista. Fill de Miquel Bover i Salom. Es destacà sobretot en la modalitat en pista.
Fou campió d’Espanya de persecució en la categoria professional (1953, 1954 i 1955).
Morí en un accident de cotxe.
Dades dels Països Catalans 