Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Cerdà i Bisbal, Llorenç

(Pollença, Mallorca, 25 maig 1862 – Palma de Mallorca, 1956)

Pintor. Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Joaquim Sorolla i pintà els Foners balears (museu d’Edemburg). Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arts i Oficis i del Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca.

Adscrit en principi al realisme idealitzant, conreà també la pintura d’història i el paisatge amb estil impressionista. Fou premiat a diverses exposicions de Barcelona i Madrid.

El seu fill fou Simeó Cerdà i Juan (Palma de Mallorca, 1900 – 1971)  Pintor. En contacte amb Hermenegild Anglada adoptà un modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de fons marins i peixos.

Catany, Bartomeu

(Felanitx ?, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1 octubre 1462)

Eclesiàstic. Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a les Illes Balears.

Home de confiança dels reis i del papa Pius II, el qual li demana que posés el seu valiment per a la pau a Mallorca en les discòrdies dels forans i ciutadans de mitjan segle XV.

Autoritzat pel rei, fundà l’Hospital General que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores (1456).

Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí.

Hom n’intentà la beatificació.

Castelló i Guasch, Joan

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 15 març 1911 – Palma de Mallorca, 24 març 1984)

Escriptor. Impressor d’ofici. Deixeble, a Eivissa, d’Isidor Macabich, a partir del 1932 s’instal·là a Palma de Mallorca.

Va publicar treballs diversos sobre Eivissa: Bon profit! (1967), receptari de cuina eivissenca, en castellà; guies d’Eivissa i de Formentera i, sobretot, ha recollt les rondalles a Rondaies eivisenques (1953), Rondaies d’Eivissa (1955) i Rondaies i contes d’Eivissa (1961), les seves obres principals, i a Supersticions ibicencas (1952), Es Berruguet (1956), Lo promès sia atès (1957) i Rondalles de Formentera (1976).

Des del 1945 fins al 1979, publicà l’almanac bilingüe (català i castellà) “El Pitiuso”.

Castaño i Llull, Jeroni

(Maó, Menorca, 1853 – Palma de Mallorca, 1931)

Pedagog. Fundà i dirigí el Colegio Castellano de Palma de Mallorca (1884-1920).

És autor d’obres pedagògiques, i fou regidor de l’ajuntament (1904-09) i diputat provincial (1921).

Casp i Verger, Vicent

(Carlet, Ribera Alta, 12 agost 1906 – Palma de Mallorca, 29 gener 1992)

Poeta. Germà de Francesc Xavier. Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, i “Acció”.

És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d’hores (1949), A temps de cor (1951), Foc (1952) i Batecs al tròpic (1984).

Caselles, Guillem

(Felanitx ?, Mallorca, 1440 – Palma de Mallorca, 1516)

Inquisidor. Ja prevere, ingressà a l’orde dominicà (1469), després d’haver passat un quant temps als jerònims. Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador.

Nomenat inquisidor dels regnes de Catalunya, Sardenya i Mallorca, el 1503 va sostenir una aspra discussió amb els lul·lians sobre el tema de la virginitat de Maria, però fou en certa manera desautoritzat per Roma, que aprovà la doctrina de Ramon Llull.

Caro i Sureda, Maria

(Palma de Mallorca, 17 juliol 1768 – 12 desembre 1827)

Doctora en filosofia. Excel·lí per les seves disposicions artístiques. El 1779 fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas (1781), i escriví algunes poesies religioses en castellà.

Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Josep

(Palma de Mallorca, 4 juliol 1764 – 1813)

Marí i militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Pere. Provinent de Menorca desembarcà a València en els primers moments de l’alçament antinapoleònic i rebé l’encàrrec de dirigir una divisió destinada a l’auxili de Madrid.

Per l’abril de 1809 va ésser nomenat capità general interí de València, en substitució del comte de la Conquista, i exercí des d’aquest moment un poder dictatorial a la ciutat. Si bé les seves mesures foren encaminades a aconseguir la màxima eficiència en la lluita contra els francesos, la rigorositat amb què les aplicà fou la causa de la seva expulsió de la ciutat, després de la derrota del general Suchet al Baix Maestrat (agost 1810).

Carnicer i Rochel, Lleó

(Sabiñán, Aragó, 14 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 1915)

Periodista. Catedràtic de llatí a l’Institut Balear. Col·laborà a la “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño” i a diversos periòdics integristes i carlins.

Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà dels poetes mallorquins.

Carcell, Miquel Ferran

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1594)

Poeta popular. Era teixidor d’ofici.

És autor d’un Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada. És un poema en dos-centes vint-i-cinc quinteres, reimprès algunes vegades.