Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Gayà i Sitjar, Miquel

1 Resposta

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3 abril 1917 – Palma de Mallorca, 1998)

Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975).

Col·laborador assidu de la revista “Lluch”, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en “Lluc”, redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972.

Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998). Ha traduït Vuit poemes d’André Riviore (1946).

Garcia i Orell, Francesc

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1 maig 1853 – 24 febrer 1923)

Dirigent republicà i militar. Fou regidor de Palma de Mallorca en tres períodes (1891-95, 1899-1901 i 1903-05).

Adherit al republicanisme progressista, fou redactor de “La República” (1892-94) i de “La Unión Republicana” (1896-1904) i, també, membre dels directoris de la coalició d’Unió Republicana el 1893 i del Partit d’Unió Republicana el 1896.

Participà, posteriorment, en la conjunció republicano-socialista a Mallorca (1910-11).

Garcia i Obrador, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1894 – 4 agost 1939)

Dirigent socialista. Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté (1919-21) els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme (1922-23).

El 1922 fou vice-president de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma. A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes (1927-30).

El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de Balears. Després fou elegit regidor (1931-33); per l’octubre de 1931, partidari de donar per acabada l’aliança amb els republicans, creà, amb Jaume Bauzà, un Partit Socialista Independent.

Tornà al PSOE (1933) i encapçalà aviat l’oposició als caballeristes dins la UGT i la Federació Socialista Balear, que presidí (1935 i 1936) i representà dins el comitè nacional del PSOE (1934-36).

Fou executat pels franquistes al final de la guerra civil.

Garcia i Llabrés, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1899 – 1937)

Dirigent comunista. Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad. El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció (1931).

Fou un dels reorganitzadors del partit comunista (1930-31), redactor de “Nuestra Palabra” (1931-36) i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE (1935-36).

Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març de 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT.

Fou assassinat pels franquistes durant la guerra civil.

García de la Cuesta y Fernández de Celis, Gregorio

Deixa un comentari

(La Lastra, Castella, 1740 – Palma de Mallorca, 1811)

Militar. Ascendit a mariscal pel seu comportament en la invasió del Rosselló i la defensa de Catalunya (1793-94). Fou nomenat capità general de Balears el 1798 i en 1810-11.

Publicà el Manifiesto que presenta a la Europa… (Palma de Mallorca, 1811).

Gamundí i Penya, Joan

2 Respostes

(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)

Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).

D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.

Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.

Galmés i Socias. Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1845 – 1927)

Escultor. Deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d’Adrià Ferran.

Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma; és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc de Mallorca i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx.

Galiana, Antoni de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 9 abril 1375)

Bisbe de Mallorca (1363-75). Canonge degà de la seu; fou el primer prelat mallorquí que regí la seu de Mallorca.

Impulsà les obres de la catedral, on és enterrat.

Gaietà de Mallorca

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1707 – 1767)

(Antoni Deià i Tortella)  Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen… (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751).

Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb Misceláneas históricas, una història del santuari de Lluc i Antiglorias de Mallorca.

Fuster i Mayans, Gabriel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 15 abril 1913 – 19 gener 1977)

Periodista. Estudià dret a Barcelona i a Saragossa. Exercí la crítica d’art a “Baleares”, on signà amb el pseudònim Gafim.

El seu llibre Tres viatges amb calma per l’illa de la calma (1952) revela un esperit irònic i enginyós.