(Alaró, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1976)
Escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1920.
Ha publicat articles i llibres, en català i castellà, sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals cal remarcar La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l’actualitat (1946).
Poeta menor, adscrit a l’Escola Mallorquina, ha recollit la seva obra a Poesies (1972).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Impressor. Fou rebesnét de Pere Guasp i Oliver. Amb ell la seva família assolí el màxim prestigi, lligat a la publicació del “Diario Balear”, més tard “El Diario de Palma”. Féu d’impressor del 1812 al 1834 i del 1852 al 1865.
Unificà totes les impremtes existents aleshores dins la família, les modernitzà i n’adquirí de noves. Es casà amb la impressora Caterina Pasqual, vídua de l’impressor Tomàs Amorós.
L’empresa fou coneguda sota diversos noms, com Impremta Constitucional (1820), Impremta Constitucional del Govern (1820-23), Impremta Reial (1934-36) i Impremta Nacional (1834-52).
Són famoses les xilografies sortides de les seves premses. Aquestes i una de les antigues premses són guardades al Museu Municipal de Valldemossa.
(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)
Família de llibreters i impressors.
L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI) Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:
Pere Guasp i Oliver (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.
Altres membres d’aquesta família foren:
Antoni Guasp (Palma de Mallorca, segle XVIII) Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.
Melcior Guasp i Pro (Palma de Mallorca, segle XVIII) Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.
(Palma de Mallorca, 1594 – 1655)
Poeta en castellà. Doctor en teologia, fou capellà i secretari del virrei de Nàpols i duc de Medina de las Torres. Nomenat canceller del seu bisbat, retornà a Mallorca, on obtingué una canongia (1644).
Publicà diversos poemes, com La Oronta (Nàpols, 1637), El Cadmo (1639), Marte en la paz (Palma de Mallorca, 1646), extens poema heroic, i El ensayo de la muerte (1650, 1765, 1812).
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1753)
Escriptor. Doctor en teologia i beneficiat de la seu de Mallorca.
És autor de l’obra Píramo y Tisbe, drama por música (Palma de Mallorca 1748) i deixà inèdites poesies en castellà i en català.
(Palma de Mallorca, 1677 – 1728)
Jurisconsult i escriptor. Jutge del pariatge a Mallorca.
És autor d’una biografia de Julià Font i Roig (1702), d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la S.C. y R. Majestad y el Ilmo. Sr. obispo de Barcelona, conservat en còpia a la miscel·lània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc.
(Campos, Mallorca, 1580 – Palma de Mallorca, 1661)
Frare franciscà. Excel·lí en l’ensenyament i guanyà fama pel seu saber. Fou definidor i general de Mallorca del seu orde.
Deixà escrites en llatí diverses obres de caràcter filosòfic.
(Palma de Mallorca, 1907 – 1988)
Sindicalista i polític. Membre de les Joventuts Socialistes i dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear, fou secretari general de la UGT de Balears (1933-35).
Partidari de Largo Caballero, presidí la federació provincial de les Joventuts Socialistes de Mallorca (1935-36) i el comitè d’enllaç amb les Joventuts Comunistes (1935).
Al començament de la guerra civil fou tancat a la presó, fins que cap el 1948 emigrà a Veneçuela.
(Palma de Mallorca, 1832 – 1884)
Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista “El Isleño” (1857-98).
Edità diverses publicacions (“Calendario de las Islas Baleares”, “Almanaque Balear”, etc.).
(Palma de Mallorca, 1798 – 13 abril 1866)
Editor i director d’“El Genio de la Libertad” i d’“El Isleño” (1857-98), òrgans del partit progressista de Mallorca.
Fou el pare de Pere Josep Gelabert i Pol, el qual heretà i continuà el negoci.
Dades dels Països Catalans 