(Palma de Mallorca, segle XVII)
Escriptor i militar. Fou governador de Menorca (1639). Assistí al setge de Tarragona (1651).
Versificà en català. Una de les seves composicions és dedicada a lloar el Vigilant despertador de Miquel Ferrando de la Càrcel.
(Palma de Mallorca, segle XVI)
Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l’Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar.
És autor de diversos escrits jurídics.
(Palma de Mallorca, segle XIV)
Ciutadà. El 1343 formà part de la delegació que lliurà la capital a Pere III el Cerimoniós, quan aquest envaí l’illa per desposseir Jaume III de Mallorca.
L’acompanyà com a conseller a la segona campanya del Rosselló (1344).
Antoni Fluixà (Illes Balears, segle XIX – Inca, Mallorca, segle XIX) Sabater. El 1870 reuní els artesans més anomenats de Mallorca i formà amb ells la primera fàbrica de sabates de l’illa.
Guillem Fluixà (Palma de Mallorca, segle XVII – 1743) Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d’Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l’illa fins al 1723.
Pau Fluixà (Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1604) Religiós dominicà. Fou prior del convent d’Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits.
Cristòfol Fiol (Manacor, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629) Frare dominicà. Fou predicador general de l’orde. Escriví en castellà algunes obres religioses.
Joan Fiol (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1652) Religiós observant. El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita.
Pere Fiol (Palma de Mallorca, segle XVI) Religiós jesuïta. Ensenyà a Mallorca, Girona, València i Saragossa. En aquesta darrera població era catedràtic de retòrica. Escriví poesies en català.
Antoni Ferrer (València, segle XVII – Sant Joan de la Ribera, València, 1644) Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d’escrits religiosos.
Antoni Ferrer (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823) Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.
Antoni Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVIII) Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.
(Palma de Mallorca, segle XV)
(o Dezcós) Humanista i filòsof. Estudià humanitats a Nàpols, i de retorn conreà la poesia, la filosofia i la teologia.
A la mort de Pere Daguí fou sol·licitat per a substituir-lo a la càtedra lul·liana.
És autor de les obres: De triumphis in laudem B. Virginis Mariae, Epistolae ad amicos, Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli i De contemplatione, libri duo.
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Pintor. Fou deixeble de Guillem Mesquida.
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Dramaturg romàntic. Publicà a Palma de Mallorca el drama El castillo de Caldora (1842) i els drames històrics Juan Angelats (1862) i Juan Odón Colón (1863), i deixà inèdits diversos discursos històrics sobre Barcelona.
(Palma de Mallorca, segle XVII)
Explorador. El centre de les seves activitats fou l’antic mar de Cortés, al Pacífic, atret per la riquesa dels bancs de perles. Havia servit a les ordres de Pere de Santacília i Pacs.
Va escriure una Relació al marquès de Cerralbo, virrei de Mèxic (1632), en què parlava del viatge fet pel capità Joan d’Iturbe abans del 1627 per descobrir el golf de les Califòrnies, així com del viatge del mateix Carbonell amb el capità Francesc Ortega l’any 1632 amb el mateix intent.
Fou processat per l’audiència per ocultació de nacionalitat, quan tenia en construcció, a San Blas, Nova Galícia, una nau de sis-centes tones, disposat a prosseguir les exploracions.
Retornà a Mallorca el 1655.
Dades dels Països Catalans 