(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Pintor. Fou deixeble de Guillem Mesquida.
Dameto i Sureda de Sant Martí, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (bio)
Cerdó i Martorell, Francesc
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Dramaturg romàntic. Publicà a Palma de Mallorca el drama El castillo de Caldora (1842) i els drames històrics Juan Angelats (1862) i Juan Odón Colón (1863), i deixà inèdits diversos discursos històrics sobre Barcelona.
Carbonell, Esteve
(Palma de Mallorca, segle XVII)
Explorador. El centre de les seves activitats fou l’antic mar de Cortés, al Pacífic, atret per la riquesa dels bancs de perles. Havia servit a les ordres de Pere de Santacília i Pacs.
Va escriure una Relació al marquès de Cerralbo, virrei de Mèxic (1632), en què parlava del viatge fet pel capità Joan d’Iturbe abans del 1627 per descobrir el golf de les Califòrnies, així com del viatge del mateix Carbonell amb el capità Francesc Ortega l’any 1632 amb el mateix intent.
Fou processat per l’audiència per ocultació de nacionalitat, quan tenia en construcció, a San Blas, Nova Galícia, una nau de sis-centes tones, disposat a prosseguir les exploracions.
Retornà a Mallorca el 1655.
Cabanellas, Jaume
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Escriptor i periodista.
Publicà Le cicerone français à Palme de Majorque (1845), les obres d’aparició periòdica L’Exotique (1843) i Le Franc Observateur (1849), Memòria bibliogràfica (1851), i les obres teatrals, en castellà, La momia (1852) i Honra y amor (1861).
Brondo i Montserrat, Manuel
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Militar i escriptor. Comissari de guerra de primera classe.
Publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar (1855).
Bordoy, Antoni
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Gravador. És autor de treballs remarcables.
Armengual -varis bio-
Joan Armengual (Illes Balears, segle XVI – València ?, segle XVI) Arquitecte. L’any 1573 treballà a la catedral de València.
Maties Armengual (Palma de Mallorca, segle XVIII) Doctor en medicina. Autor d’una Defensa (1742) de les conclusions lul·listes de Cristòfor Sarrà.
Rafael Armengual (Illes Balears, segle XVIII) Doctor en medicina i catedràtic de fisiologia a la universitat literària. És autor de Veritas investigata doctrinae… Raymundi Llulli (1743).
Antic, Pere
(Palma de Mallorca, segle XVI)
Poeta i notari. Sembla que fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa.
En produir-se la visita de Carles I a Mallorca (del 13 a 18 octubre 1541), camí d’Alger, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’Emperador… (1542).
Abú -varis bio-
Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab.
Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – segle XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.
Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab.
Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.
Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund.
Abú Djàffar al-Battí (València, segle XI – ? , 1095) Historiador.
Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.
Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.
Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 – ?, 1217) Historiador.
Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.
Abü-l-Mundir (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.
Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.
Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.
Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 – ?, 1115) Historiador àrab.
Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126) Historiador àrab.
Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.
Galí -varis bio-
Jaume Galí (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L’any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.
Jeroni Galí (Barcelona, segle XVI) Notari. Deixà alguns escrits d’interès professional.
Joan Galí (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1821) Religiós observant. Destacà com a teòleg.
Dades dels Països Catalans 