Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Mollà -varis bio-

Deixa un comentari

Pere Mollà (Catalunya, segle XIV – segle XV) Escriptor. Li és atribuïda la introducció del Sumari, de Sèneca, dedicada al bisbe de València Hug de Llupià i Bages.

Pere Mollà  (Alcoi, Alcoià, segle XVII – 1698)  Frare agustí. Ocupà càrrecs d’importància, entre ells el de provincial de l’orde. És autor de Sermón de San Pascual Bailón (1699), Curso de filosofía i altres escrits.

Sebastià Mollà  (Alcoi, Alcoià, segle XVI – València, segle XVII)  Frare franciscà. Escriví unes Lecciones de puntos sobre los cuatro libros del Maestro de las Sentencias.

Vicent Mollà  (País Valencià, segle XIX – segle XX)  Pintor. Destacà com a retratista. És notable el seu retrat del pintor Muñoz Degrain, al Museu de València.

Miralles -varis bio-

1 Resposta

Galceran de Miralles  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d’Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).

Melcior Miralles  (València ?, abans 1419 – 1502)  Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.

Miquel Miralles  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.

Rafael Miralles  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d’una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.

Milà i de Borja, Lluís Joan del

6 Respostes

(Xàtiva, Costera, 1432 – Bèlgida, Vall d’Albaida, 1504)

Prelat. Nebot de Calixt III i cosí germà d’Alexandre VI, de la família Borja, fou cardenal el 1456.

Legat papal a Bolonya i a Ravenna, el 1460 va ésser nomenat bisbe de Lleida. Prengué possessió de la seu el 1464 i féu de mediador entre Joan II el Sense Fe i la Generalitat. Renuncià la diòcesi poc abans de morir.

La seva amant fou Angelina Ram, i foren pares de Jaume del Milà i de Borja, i de:

  • Caterina del Milà i Ram  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Muller de Gaspar de Pròixida i Vives de Canyamars, segon comte d’Almenara.
  • Lluís del Milà i Ram  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Canonge de Sogorb.

Mercader -varis bio-

Deixa un comentari

Cristòfol Mercader  (València, segle XVII)  Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.

Galceran Mercader  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.

Guillem Mercader  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

Maties Mercader  (País Valencià, segle XV)  Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.

Matoses, Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Marí. El 1294 fou un dels que facilitaren l’armament de galeres per ajudar Sanç IV de Castella a l’estret de Gibraltar. El 1302 era posat al front de quatre galeres llogades per Jaume II el Just al rei Abu-Iakub del Marroc.

Embarcà el 1309 a l’estol del vescomte de Castellnou que anà al Marroc per decidir aquest país a actuar contra Granada i que en acabat ajudaria als castellans al setge d’Algesires.

Manava, el 1315, les galeres de València integrades a un estol que operà contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn.

Martínez, Dídac

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII)

Mestre d’obres. El 1672 inicià a la seu de Tortosa la capella de la Mare de Déu de la Cinta, amb un projecte molt ambiciós i de gran qualitat sumptuària. La obra no seria enllestida fins al 1725.

Maians, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Militar austriacista. Tinent coronel del regiment dels Desemparats, defensa Barcelona l’11 de setembre.

Empresonat als castells d’Alacant, Pamplona i Segòvia, fou alliberat el 1725.

Maça de Liçana i d’Alagó, Pere (V)

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – Alacant, 1448)

“el Barbut”  Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I de Catalunya quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412).

Serví Alfons IV el Magnànim a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.

Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.

Fou el pare de:

  • Blanca Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Muller de Pedro de Luna, baró d’Illueca i Gotor.
  • Lluís Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV – vers 1464)  Noble (dit també Lluís Cornell). Fou el marit de Constança de Ávalos y Tovar.
  • Martí Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Moixent. Es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d’Albatera, i foren pares de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull. Martí també tingué un fill il·legítim:

Gaspar Maça de Liçana  (País Valencià, segle XV)  Germanastre de Pere (VI). Fou pare de:

Gaspar Maça de Liçana i Soler (País Valencià, segle XVI)  Fou el pare de:

Joan Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  dit el de Callosa. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de la Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla:

Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d’Agost, i foren pares d’:

Elisabet Maça de Liçana (País Valencià, segle XVII – 1666)  Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.

Maça de Liçana, Pere

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Era senyor de Moixent. Fou militar ardit i fidel servidor de Pere III de Cerimoniós. El 1354 anà amb ell a l’expedició a Sardenya. Lluità després a la guerra contra Castella.

Combatia al front valencià el 1357, a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del rei. El 1363 caigué presoner dels castellans, a Sogorb. Morí en el captiveri.

Deixà de poca edat un fill homònim. La seva muller Isabel Cornell, ja vídua, seria lloada a l’obra anònima Dispensació de la senyora de Moixent (1371).

Maça i de Liçana, Pere (IV)

6 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Catània, Sicília, 1394)

Primer senyor de Moixent d’aquest llinatge. Al servei de Pere III de Catalunya, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380.

El rei Joan I el Caçador el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí I l’Humà.

Es casà amb Isabel d’Alagó.