Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Centelles i de Vilanova, Eimeric (II) de

5 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Llombai, Ribera Alta, 1404)

Noble. Fill de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà de Pere. Des de vers el 1360 apareix com un dels principals col·laboradors del futur Joan I el Caçador i es col·locà al seu costat en la pugna sostinguda amb Pere III el Cerimoniós (1383).

També prengué part en la campanya de l’infant contra el comte d’Empúries (1385). Després de l’entronització de Joan I, continuà essent un dels seus principals consellers. Prengué part en el rebuig de les tropes dels Armanyac (1389-90).

A la mort de Joan I (1396) fou inclòs en el procés contra els consellers reials, acusat d’oposar-se a la successió de Martí I l’Humà; el 1398 fou absolt. Es retirà a València, on participà en les lluites nobiliàries i trobà la mort a la batalla de Llombai.

La seva herència es dividí entre els seus fills: Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós, i Guillem Ramon i Eimeric de Centelles i de Cervelló.

Centelles i de Riu-sec, Gilabert de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1409)

Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà. Fill de Pere de Centelles i de Vilanova.

Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels qual caigué presoner a Ceret (1390). Amb les tropes de reforç enviades per rei Joan I el Caçador al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa.

Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles, germà de Gilabert, i de Lluís de Soler (1398), l’assassinat per ordre de Gilabert del cap del bàndol contrari, Jaume de Soler (1403), i la batalla de Llombai, on els Centelles foren derrotats (1404).

Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina Maria de Luna en el seu testament, la qual llegà a Gilabert diversos béns (1406).

Foren germans seus:

Joan de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1398/99)  Morí jove.

Pere de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – València, 1398)  Havia lluitat a Sicília i morí en una brega amb el bàndol dels Soler.

Centelles i de Cervelló -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, i també germans de Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós.

Eimeric de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Baró de Torralbes. Fou el fundador de la branca de Gagliano i Pedralba. Majordom de l’infant Alfons. Es casà amb Òria de Calataiud, vescomtessa de Gagliano, i foren pares de Guillem Ramon (I) de Centelles i de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud.

Guillem Ramon de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)  Baró de Torralbes. Tots els germans intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler. També lluità per la causa de Ferran I d’Antequera, durant l’interregne, amb el bàndol dels Centelles, i morí en la batalla de Morvedre.

Centelles i de Castellet, Gilabert de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1368)

Senyor de les baronies de Nules i de Centelles. Conseller de Pere III el Cerimoniós. Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. Prengué part en l’expedició a Mallorca del 1343 i fou nomenat assessor del governador general de l’illa. Posteriorment participà en la campanya del Rosselló (1344).

El rei Pere III li confià la castellania de Canet (Rosselló) el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva (abans del 1347) i la potestat d’Albaida. Durant el conflicte entre el rei i la Unió de València (1347) es mantingué al costat del primer i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats.

El 1348 fou nomenat governador de Mallorca. Defensà amb èxit l’illa de l’atac de les forces de Jaume III de Mallorca (1349). També es distingí en l’expedició a Sardenya (1353-54) i en la guerra contra Castella (des del 1356).

Dins el consell reial formà part del grup contrari al privat Bernat II de Cabrera, L’any 1363 el rei li vengué la jurisdicció de Castellcir (Moianès).

Centelles, Ramon de -varis-

2 Respostes

Ramon de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d’Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171).

Ramon de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova. 

Centelles, Guillem Ramon de -varis-

3 Respostes

Guillem Ramon (I) de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill d’Eimeric de Centelles i de Cervelló i d’Òria de Calataiud, i germà de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud. Heretà la representació de la línia dels barons de Centelles, que continuà.

Guillem Ramon (II) de Centelles  (País Valencià, segle XV – 1490)  Baró de Torralbes i de Llombai. Cosí germà de Crisògon Andreu de Centelles, de qui heretà el 1478 la baronia de Centelles. El 1474 manava un contingent valencià assetjat pels francesos a Elna (Rosselló). En capitular la plaça, salvà el seu dret a anar-se’n lliure. Fou, almenys ocasionalment, poeta. Figura entre els participants del certamen poètic convocat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria. El seu fill i successor fou Lluís (I) de Centelles.

Centelles -escultor-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Escultor. Construí el bell cadirat del cor de la catedral de Palència.

Cavalleria -varis bio-

1 Resposta

Bernat Cavalleria  (Manlleu, Osona, segle IX)  Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu.

Pere Cavalleria  (Tarragona, segle XVI)  Eclesiàstic. És autor d’un tractat apologètic publicat el 1592.

Salomó de Cavalleria  (País Valencià, segle XIII)  Hebreu notable. Fill de Jafuda de Cavalleria. Jaume I el Conqueridor el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis.

Castre-Pinós i de Tramaced, Pere Galceran de

6 Respostes

(Ribagorça, abans 1413 – vers 1460)

Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons IV el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós, i germà de Felip (V) Galceran. El 1422 es casà amb Blanca de So, hereva dels vescomtat d’Évol (Rosselló).

Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol (1424-25).

Sostingué un plet amb Bernat I de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest (1454).

Fou el pare de Guillem Ramon, d’Ivany i de:

Joan de Castre-Pinós i de So  (País Valencià, segle XV – Roma, Itàlia, 1506)  Prelat. A Roma fou governador del castell de Sant Angelo. Anys després era bisbe d’Agrigent, Sicília (1479) i abat comendatari de Sant Pere de Rodes (1484). Alexandre VI el féu cardenal prevere de Santa Prisca el 1496.

Castellví i Joan, Lluís de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Primer senyor de la baronia de Benimuslem, per compra el 1441. Fundador de la línia secundària de Benimuslem.

Era germà consanguini de Galceran de Castellví i Maçana. Fou l’avi de Galceran de Castellví i Vic i de:

Francesc de Castellví i Vic  (País Valencià, segle XV – 1515)  Baró de Benimuslem. Fou el darrer representant de la línia de Benimuslem.