Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Castellví i Vic, Galceran de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Setè senyor de Carlet. Besnét de Galceran de Castellví i Maçana. Vinculà els seus estats establint un vincle agnatici. Fou l’avi de:

Jordi de Castellví i López de Mendoza  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Desè senyor de Carlet i de Tous i de Terrabona. Li fou concedit el títol de comte de Carlet el 1604. Serví Felip II al setge de la Goleta i contra els moriscs de Granada. El seu quadrinét fou:

Joaquim Antoni de Castellví i Idiàquez  (València ?, 1738 – 8 març 1800)  Sisè comte de Carlet, baró de Tous i senyor de la Casa Reial de Pintarrafes. Fou el darrer membre de la línia de Carlet, i els títols passaren a la línia de Castellar.

Castellví i Maçana, Galceran de

5 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, nét de Gonçal de Castellví.

Fundador de la línia troncal de Carlet. Fou el pare de:

Joan de Castellví i Mercader  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Castellar. Fou l’iniciador de la línia secundària de Castellar (més tard esdevinguda principal). Fou l’avi de:

Joan Baptista de Castellví i Català de Valeriola  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Tingué una destacada intervenció en la batalla de l’illa Terceira (1581). El seu quadrinét fou:

Tomàs de Castellví i Adell  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Comte de Castellar i baró i senyor de Bicorb, Quesa, Benedrís, Rafelguaraf, Faldeta, Castellar i Vilanova. El seu renebot fou:

Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu  (País Valencià, segle XVIII)  Cinquè comte de Castellar. Heretà del seu oncle matern el comtat de la Vilanova i les baronies de Torres Torres i de Manuel. Fou el pare d’Antoni Benet de Castellví i Duran.

Castellví, Perot de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)

Noble. El 1473 fou dels qui anaren amb Joan II el Sense Fe a Perpinyà per alliberar aquesta ciutat. Hi passà el setge frustrat que hi posaren poc després els francesos.

Amb el seu germà Lluís compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Perot, que ja tenia drets a l’illa el 1471, prengué part en la batalla d’Ures contra el marquès d’Oristany.

Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

Castellví, Lluís de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Formava part de les forces que acompanyaren Joan II el Sense Fe, el 1473, per ocupar Perpinyà. Hi resistí el setge subsegüent establert pels francesos i alçat per l’arribada dels auxilis que duia l’infant Ferran.

Amb el seu germà Perot compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei.

Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

Castellví, Guillem de -cavaller, s. XII-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XII)

Cavaller. El 1153 fou un dels ostatges cedits als genovesos com a garantia del pagament de 16.000 morabetins, pactat per Ramon Berenguer IV de Barcelona a canvi de la renúncia de Gènova als drets adquirits per la col·laboració prestada a la conquesta de Tortosa.

Fou mainader d’Alfons I el Cast. Consta que l’acompanyà a Montpeller el 1173.

Castellví -llinatge-

11 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391)  Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.

Altres membres d’aquest llinatge foren:

Gaspar de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.

Gilabert de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.

Jaume de Castellví  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.

Lluís de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.

Miquel de Castellví  (València, segle XVI)  Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.

Pere de Castellví  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.

Basili de Castellví i de Ponç  (País Valencià, segle XVII)  Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.

Castelló, Vicent

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Nom de dos germans pintors. Actius a València: el major (? vers 1595 – ?) i el menor (? 1598 – ?).

Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles. Autor de la Nativitat, la Presentació, la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla (1624-26).

El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc.

Hom li ha atribuït obres (al Museu de Belles Arts de València) tingudes com de Francesc Ribalta: alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar, etc.

Castelló, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Polític. Fou membre del consell reial i intendent d’Extremadura.

Era un dels diputats valencians a les Corts de Cadis (1810-13). Hi tingué intervencions remarcables, encara que no gaire nombroses.

Element moderat dintre el conjunt dels liberals, destacà fent notar la superioritat de les Corts sobre els ministres.

Caselles, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XIX)

Ebenista. Un dels seus deixebles i ajudants fou Pere Albacar.

Casanova, baronia de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – )

Títol, atorgat el 1803 a l’advocat Francesc de Paula Belda i Pla, comissari de guerra, comandant de voluntaris honrats de València i alcalde de Bocairent.

Ha passat als Jofré.