(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurista. Estudià a Salamanca. Tingué cura de l’edició de part de la Nueva recopilación de les lleis de Castella (edició de 1583-98), a la qual afegí un índex.
Cisternes, Vicent
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)
Ciscar, Pere de
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. el 1465 fou un dels qui procediren contra Jaume d’Arenós, rebel a Joan II el Sense Fe.
Quan el noble revoltat fou vençut, n’empresonà la muller i els fills a la torre de Torrent. Els captius li fugiren i passaren poc després al Principat, aleshores en guerra contra el monarca esmentat.
Ciscar, Francesc -cavaller-
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Fou per algun temps virrei de Calàbria, durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim.
El 1454 rebé ordre de procedir contra el turbulent Antoni de Centelles i de Ventimiglia. L’any següent, ja detingut Centelles, fou encarregat de confiscar-li els béns.
Cervelló i d’Alagó, Felip de
(País Valencià, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Fill primogènit de Jeroni de Cervelló i de Beneta d’Alagó. A la darreria del segle XV pertanyia encara al Parlament de València, però la seva actuació es projectà a la vida sarda. Fou militar coratjós.
De jove lluità a Itàlia amb les forces imperials. Destacà ja a la campanya de 1521, amb Jeroni Urbà i Joan de Cervelló. Fou dels més distingits, a les ordres d’Hug de Montcada i de Cardona, als setges de Marsella i Toló (1524).
Secundà Montcada a la seva entrada a Roma del 1526. Féu front a la invasió francesa de Sardenya. Dirigí l’abrivada defensa de Càller el 1528.
Sembla que aquest fou el Felip de Cervelló que destacà a la guerra d’Hongria el 1531. El 1543 fou nomenat baró de Samatzal, el primer dels títols nobiliaris que ostentaria la branca sarda del llinatge, extingida al segle XVIII.
Centelles-Riu-sec i de Queralt, Francesc Gilabert de
(País Valencià, 1408 – Esglésies, Sardenya, 1480)
Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.
Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458. Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat I de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça (1435), contra els genovesos. Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció (1455).
El rei Alfons IV li donà Empúries de Sardenya (1438), on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva (1449). El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano. El 1478 fou nomenat portantveus de governador de València.
Sembla que morí a Sardenya, on havia anat per intervenir a favor de la seva germana Caterina, casada amb Salvador d’Arborea, comte de Goceà, a qui havien estat confiscats els béns.
Fou el pare de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea.
Centelles-Riu-sec i de Cardona -germans-
Eren fills de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia.
Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona (País Valencià, segle XVI – 1596) Dama. Casada amb Carles de Borja i de Castro, duc de Gandia. Obtingué el comtat d’Oliva i la baronia de Rebollet, per sentència del 1587.
Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona (País Valencià, segle XVI – 1569) Comte d’Oliva, baró de Nules, Pego, Murla, Cofrents i vall d’Aiora i dels feus de Sardenya. Morí sense fills, i les diverses línies del llinatge Centelles es disputaren llavors l’herència.
Centelles-Riu-sec i de Cabrera -varis-
Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1413) Noble. Iniciador de la línia secundària dels Centelles de Sicília. Serví el rei Martí I el Jove a Sicília. Es casà amb Constanza di Ventimiglia, comtessa de Collesano. Llur successor fou el seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia.
Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera (País Valencià, segle XV – 1459) (dit també Pere de Riu-sec) Baró d’Almedíxer. Es casà amb Joana de Sentllir, senyora de la baronia d’Almedíxer, i fou l’iniciador d’aquesta línia secundària dels Centelles. Llurs successors es cognomenaren també de Sentllir. El seu quadrinét fou Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader.
Centelles-Riu-sec i de Cabrera, Bernat de
(País Valencià, vers 1380 – Sardenya ?, Itàlia, 1433)
(dit també Ramon de Riu-sec) Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet. Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec. De molt jove passà a Sicília al servei de Martí I el Jove, del qual fou camarlenc. Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando (1409). El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves.
Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat (1409). Retornà després a València, on, en morir el seu pare (1410), capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne.
Partidari de Ferran I d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al governador de València, Arnau Guillem de Bellera, partidaris de Jaume II d’Urgell, que foren derrotats a Morvedre, batalla que decidí de fet el triomf de la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou conseller i mariscal del nou rei en el setge de Balaguer, al cap de les tropes valencianes, i fou premiat per aquest amb diverses donacions i amb 36.000 florins (1412).
El 1415 acompanyà l’infant Joan a Sicília, on el rei Ferran I li concedí nombroses rendes. Retornat a terres catalanes, acompanyà posteriorment el rei Alfons IV el Magnànim en la seva expedició a Itàlia com a capità d’una galera i, després, com a capità general de les tropes.
Virrei de Sardenya (1421-33), obtingué els feus d’Osilo, Monteagudo, Anglona i Metzalogo, i, a més, la baronia de Goceà (1421). Acompanyà el rei en les seves empreses i residí a Sardenya i també als seus dominis del País Valencià.
Centelles-Calataiud, Pere Sanxis de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Fill d’Eimeric de Centelles i de Cervelló i d’Òria de Calataiud, i germà de Guillem Ramon (I) de Centelles.
Heretà el vescomtat (després comtat) de Gagliano i la baronia de Pedralba continuant aquesta branca que s’extingí a mitjan segle XVI i a la qual pertangué:
Gaspar de Centelles-Calataiud i de Monterde (País Valencià, segle XV ?) Noble que pertangué a la branca de Gagliano i Pedralba.
Centelles i de Vilanova, Pere de
(País Valencià, segle XIV – abans 1391)
Baró de Nules. Fill i successor de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà d’Eimeric (II). Camarlenc de la reina Sibil·la de Fortià.
Es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d’Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d’aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec.
Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per la qual fou processat, bé que fou absolt després. Prengué part en les lluites de bandositats valencianes i fou expulsat de la capital el 1379.
El succeí el seu fill Gilabert de Centelles i de Riu-sec; els altres dos fills, Joan i Pere, moriren joves.
Dades dels Països Catalans 