(País Valencià ?, segle XV)
Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1481 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere Reixac.
(País Valencià, segle XIX)
Pintor i erudit. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856. Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors. El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València.
Reuní una notable biblioteca i una rica col·lecció d’obres d’art i peces arqueològiques. Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat Penat.
Publicà diversos treballs arqueològics.
Agustí Martí (País Valencià, segle XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.
Gabriel Martí (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).
Jaume Martí (València, segle XV – 1503) Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.
Jeroni Martí (País Valencià, segle XV) Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.
Joan Martí (País Valencià, segle XVIII – segle XIX) Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.
Joan Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.
Josep Vicent Martí (País Valencià, segle XIX – 1869) Escultor.
Lluís Martí (València, segle XVI – segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.
Pere Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1400, amb el mallorquí Berenguer de Tagamanent, comandà un contingent de reforç enviat a Sicília.
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Pintor. Conreà la pintura religiosa dins un estil més aviat convencional.
(País Valencià, segle XVII)
Dramaturg i poeta líric. Fou alcaid de la Casa de les Comèdies.
Compongué un bon nombre de peces teatrals menors i escriví comèdies, una de les quals fou la titulada Nuestra Señora de los Desamparados (1669), en col·laboració amb Marc Antoni Ortí.
Autor de llibres de poemes, entre els quals cal esmentar el Tropezón de la risa (1629 o 1674), que, a més a més de romanços i sàtires, conté unes endechas en català, considerades com una de les obres més remarcables de la poesia lírica barroca catalana.
(País Valencià, 1555 – vers 1606)
Pintor. Fill i deixeble de Joan de Joanes, amb qui col·laborà en el retaule de Bocairent, i germà de les pintores Dorotea i Margarida Joanes.
Dirigí el taller familiar després de la mort del seu pare, l’estil del qual mantingué en obres com L’oració de l’hort i El descendiment.
Claudi Macé (França ?, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Impressor. Era possiblement d’origen francès. Fou el pare de:
Benet Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. S’especialitzà en l’edició d’obres de caràcter religiós.
Un altre membre fou Vicent Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. Pertanyia segurament a la família d’impressors, però el seu parentiu amb ells no ha estat ben establert.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza.
El 1604 fou titulat duc de Mandas (Sardenya). Morí sense fills.
(País Valencià, segle XVI – 1547)
Fill de Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea i d’Esperança Cascante. Fou legitimat pel rei Carles I i fou cinquè senyor de Moixent i de les altres senyories familiars i cavaller de l’orde de Sant Jaume (1528).
En morir, intestat i sense fills de la seva muller Guiomar de Castro, les baronies i senyories de Monòver i Xinosa passaren als seus parents materns, els Cascante, i les altres a la seva tia Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea.
Dades dels Països Catalans 