Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Maça de Liçana i de Rocafull, Pere (VI)

5 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Fill de Martí Maça de Liçana i Cornell. Tercer senyor de les baronies i senyories de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Xinosa i Pinet, dit el de la Batalla, pel desafiament que sostingué amb Joan Francesc de Pròixida, comte d’Almenara.

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi (Pere (V) Maça de Liçana i d’Alagó), mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell. Serví Ferran II el Catòlic en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya (1478-79).

Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya, i foren els pares de:

  • Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea  (País Valencià, segle XVI)  Tia i hereva de Joan Maça de Liçana i Cascante. Féu donació de les seves propietats, el 1548, amb imposició de cognoms i armes, als Lladró de Vilanova. Morí soltera.
  • Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea (País Valencià, segle XVI – 1545)  Fou governador d’Oriola i repressor dels agermanats d’Ontinyent i d’Oriola, lluita en la qual perdé una gran part del seu patrimoni. Amb Esperança Cascante foren pares de Joan Maça de Liçana i Cascante.

Maça de Liçana, Blasco

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Noble. Senyor de Vilamarxant i del pla de Quart. El 1321 impedí el pas pel Túria d’unes càrregues de fusta destinades a la ciutat de València, tot exigint que li’n fossin pagats drets.

Desistí de la seva actitud quan tingué notícies que la capital valenciana mobilitzava forces contra ell.

Maça, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. El 1473, amb altres familiars seus, formava a les forces valencianes que anaren amb Joan II el Sense Fe a ocupar Perpinyà enfront dels francesos.

Hi passà el setge subsegüent, trencat després pels reforços que hi duria l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.

López i Orellana, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor. Fou poeta bilingüe.

López Enguídanos i Ortiz, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – 1864)

Poeta. Estudià dret a València. Fou jutge a Xàtiva i a Barcelona.

Els seus versos destaquen pel seu classicisme i per la seva correcció. Traduí les Èglogues de Virgili.

Maça, Balasc (I)

1 Resposta

(Aragó, segle XIII)

Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.

Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:

Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII)  Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:

Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325)  Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:

Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363)  Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.

Llorenç, Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual que fou situada al costat del Túria, a València.

Fou el pare de Tomàs Llorenç i Vilanova (València, 1713 – 1772)  Pintor i escultor franciscà. Obres seves són, entre d’altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l’església dels Mínims de València, el retaule de l’església parroquial de Xest i la portalada de l’església d’Alcoi.

Llorenç, Cristòfor -pintor, s. XVII-

Deixa un comentari

(València, 1571 – 1645)

Pintor. Probablement fou deixeble de Joan de Joanes, del qual seguí l’estil.

Obres seves són el retaule major i el de Sant Josep d’Alaquàs i les teles sobre la vida de sant Domènec pintades per al convent dominicà de Xàtiva.

Fou germà d’Onofre Llorenç  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Pintor, amb el qual treballà a Cabdet.

Llorenç, Cristòfol -pintor, s. XIX-

Deixa un comentari

(País Valencià, 1831 – 1890)

Pintor. Seguidor i imitador, ja ben tardà, de l’art de Vicent López.

Llíria, mestre de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Pintor anònim. Autor del retaule de l’església de la Sang de Llíria, dedicat a sant Vicent i sant Esteve (segle XIV), dins l’estil internacional, que palesa la influència de Lluís Borrassà.

Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una col·lecció nord-americana.