(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Torelló.
Arxiu d'etiquetes: Osona
Liber Dotationum Antiquarum
(Vic, Osona, 1215)
Cartulari de l’arxiu capitular del bisbat de Vic.
Recull donacions i testaments a favor de l’església de Vic. Els documents són bàsicament dels segles XI al XIII.
És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis. El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral.
Inquietud
2 Respostes
(Vic, Osona, 1955 – 1966)
Revista literària i artística. Fou d’aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català.
Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc.
Hostalets de Balenyà, els
Poble i cap del municipi, situat a la plana de Vic, prop de la partió de les aigües del Congost i del Gurri, a la zona de contacte amb els relleus muntanyosos del Moianès. És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es formà, durant els segles XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553.
El 1879 hi fou erigida una capella (Sant Josep), que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda.
Dins el terme es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme municipal de Seva.
Gurb -llinatge militar-
(Catalunya, segle X – segle XIII)
Llinatge de l’estament militar. Els seus membres figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan segle X.
El primer membre conegut és Ansulf (942-992), que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (890-1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló.
El seu hereu Bernat Sendred de Gurb (1022-39), casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb (1038-1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurb; els seus successors prengueren el cognom de Queralt.
Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083.
Guixa, la
Poble, antic cap del municipi de Sentfores (unit a Vic el 1940), situat al peu de la carretera de Vic a Súria.
Es formà al segle XVIII i adquirí prou importància perquè hi fos traslladada l’antiga parroquialitat de Sant Martí de Sentfores.
L’església fou construïda entre l’any 1865 i el 1878.
Guàrdia de Ripoll, la
(Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)
(o la Guàrdia de les Llosses) Antic castell Comprenia els dos termes actuals, situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.
És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n’era senyor Galceran (IV) de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia.
Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies de les quinze que tenia.
Grau, el -Osona / Garrotxa-
(Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que guanya el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels dos termes, on es troba la masia i antic hostal del Grau.
Granollers de la Plana
(o Sant Esteve de Granollers) Poble, al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l’antic terme del castell de Gurb, aturonada.
L’església és testimoniada ja el 903; l’edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard; fou consagrada el 1080. Ha estat restaurada modernament d’una manera excessiva.
Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb.
Depenien d’aquesta parròquia: Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans.
Gràcia -Osona-
Barri, a ponent del nucli urbà. Sorgí amb la construcció d’habitatges protegits després de la inundació del 1940.
És centrat per una plaça porticada, amb l’església parroquial (Santa Maria) i un casal de cultura, amb escoles, teatre i la Biblioteca Popular Mossèn Blancafort.
Dades dels Països Catalans 