(Taradell, Osona)
Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.
Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762.
L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló.
L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831.
(Santa Maria de Corcó, Osona)
Nom que adoptà el consell de pagesos de Santa Maria de Corcó, de Sant Julià de Cabrera i de Sant Martí Sescorts, en unir-se, vers 1818-24, a Sant Martí Sescorts i crear un municipi independent del poble de l’Esquirol.
El recurs fou denegat pel Consell de Castella.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antic municipi. Creat per sentència del Consell de Castella el 1826, a causa de les divergències entre els pagesos i la vila de Sant Pere de Torelló.
El 1926 es tornà a fusionar amb el municipi de la vila, juntament amb la Vola i Curull.
L’ajuntament es reunia a les Moles.
(Manlleu, Osona)
Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles.
Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió.
(Manlleu, Osona)
Canònica augustiniana (Santa Maria de Manlleu), avui església parroquial del poble.
Consagrada el 906, fou reedificada el 1086, renovada al segle XVIII i novament vers el 1940. Conserva una part del claustre romànic i un tram d’arcades gòtiques (segle XVI).
Una comunitat de preveres va rebre a Manlleu la regla canonical augustiniana el 1102.
La canònica inicià la decadència al segle XV i fou secularitzada l’any 1592.
(Orís, Osona)
Antiga masia i església, a la dreta del Ter.
És testimoniada ja al segle XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d’Orís.
Ha donat nom a una propera colònia fabril.
(Osona)
Afluent dretà del Ter.
Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, al terme de Viladrau. Travessa les Guilleries i passa pels termes de Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau, on desemboca aigües avall del pantà de Sau.
La seva conca (133 km²) forma una vall molt encaixada.
Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial.
(Prats de Lluçanès, Osona)
(pop: Lurdes) Santuari marià, situat a la serra de Prats, prop de la vila, a 741 m alt.
Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat el 1958 per l’arquitecte Josep M. Pericas.
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
(o Lloriana) Masia, al peu del castell de Torelló.
Donava nom a una part de l’antic terme de Torelló (1057) i a la parròquia de Sant Vicenç de Lluriana, a Torelló.
El 1937 hom donà al municipi de Sant Vicenç de Torelló el nom de Lloriana de Ter.
(Osona)
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa, subafluent del Llobregat.
Neix als relleus de Comià, a 1.045 m alt, a ponent d’Alpens (Osona). Té uns 20 km de curs; recorre el Lluçanès en direcció nord-sud, i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d’Olost.
És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant.
Dades dels Països Catalans 