Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.
Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762.
L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló.
L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831.
Nom que adoptà el consell de pagesos de Santa Maria de Corcó, de Sant Julià de Cabrera i de Sant Martí Sescorts, en unir-se, vers 1818-24, a Sant Martí Sescorts i crear un municipi independent del poble de l’Esquirol.
El recurs fou denegat pel Consell de Castella.
Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles.
Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió.
Canònica agustiniana (Santa Maria de Manlleu), avui església parroquial del poble.
Consagrada el 906, fou reedificada el 1086, renovada al segle XVIII i novament vers el 1940. Conserva una part del claustre romànic i un tram d’arcades gòtiques (segle XVI).
Una comunitat de preveres va rebre a Manlleu la regla canonical agustiniana el 1102.
La canònica inicià la decadència al segle XV i fou secularitzada l’any 1592.
Antiga masia i església, a la dreta del Ter.
És testimoniada ja al segle XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d’Orís.
Ha donat nom a una propera colònia fabril.
(pop: Lurdes) Santuari marià, situat a la serra de Prats, prop de la vila, a 741 m alt.
Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat el 1958 per l’arquitecte Josep M. Pericas.
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
(o Lloriana) Masia, al peu del castell de Torelló.
Donava nom a una part de l’antic terme de Torelló (1057) i a la parròquia de Sant Vicenç de Lluriana, a Torelló.
El 1937 hom donà al municipi de Sant Vicenç de Torelló el nom de Lloriana de Ter.
(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Torelló.
(Vic, Osona, 1215)
Cartulari de l’arxiu capitular del bisbat de Vic.
Recull donacions i testaments a favor de l’església de Vic. Els documents són bàsicament dels segles XI al XIII.
És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis. El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral.
