(Barcelona, 1985 – )
(CONSEO) Organització. Constituïda a iniciativa de les VI jornades internacionals del CIEMEN (Cuixà 1981) que aplega moviments nacionalistes, polítics, culturals i sindicals de les nacions sense estat d’Europa, amb la finalitat de potenciar l’Europa de les nacions com a alternativa a l’Europa dels estats.
Fins al 2008 havia organitzat 7 conferències.
(Barcelona, 1713 – 1714)
Cos armat secret. Creat en decidir-se la resistència contra Felip V de Borbó, per restablir l’orde públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei-arxiduc Carles III.
El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità.
La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir (Consell de Consciència, els Matadors).
(Barcelona, 19 maig 1988 – )
(COC) Organisme que agrupa les federacions esportives catalanes, atletes i personalitats de l’esport català, amb aspiració d’assolir el seu ple reconeixement com a comitè olímpic nacional per part del Comitè Olímpic Internacional.
Els seus principals objectius consisteixen en la promoció de valors i ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, tenir la capacitat per presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics.
Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué l’any 1920 la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, la qual meresqué del COI, l’any 1923, el màxim guardó de la Copa Olímpica.
Dissolta la Confederació Esportiva amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït definitivament el 1988, i es presentà la sol·licitud de reconeixement al COI el 19 de març de 1990.
(Catalunya, 21 juliol 1936 – 27 setembre 1936)
Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d’exercir el poder real al Principat després del fracàs de l’aixecament militar del 19 de juliol. Jaume Miravitlles fou el secretari del Comitè.
Fou compost per tres representants d’ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana Republicana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat.
Les tasques principals foren les de guerra, d’organització de les milícies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda.
Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d’Espanya i l’oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d’incorporar-se al govern (27 setembre 1936) i així es dissolgué el Comitè.
(Catalunya, 1997 – )
Organisme. Creat per la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar i assessorar una política general d’acolliments familiars i d’adopcions.
És l’encarregat de valorar cada any el procés de selecció de famílies i proposar la realització d’estudis sobre els acolliments. És presidit pel cap del departament de justícia, però pot ser substituït pel president de la Direcció General.
El comitè pot proposar la creació de grups de treball per a determinats temes relacionats amb l’acolliment i l’adopció internacional, integrats per professionals que no siguin vocals del comitè.
(Barcelona, 1920 – 1923)
Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers.
Era domiciliat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans.
La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí.
(Catalunya, 1936 – 17 octubre 1936)
Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front.
La creació del Departament de Proveïments, el 6 d’octubre de 1936, n’implicà la dissolució.
(Catalunya, 5 octubre 1937 – 1939)
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de formular una política de salaris.
Presidit pel president del Consell d’Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d’indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT.
(Catalunya, 14 setembre 1937 – 6 gener 1938)
Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d’economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d’Economia.
Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç.
Per decret de la República, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n’assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat.
(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)
(CMACPU) Organisme definit pels Decrets de s’Agaró i constituït l’1 de febrer de 1937. S’encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge, especialment la procedència de la seva municipalització a Catalunya, i d’administrar els béns immobles urbans.
Fou formada per nou vocals (tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT).
En aprovar hom la municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937), hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins al 1939.
Dades dels Països Catalans 